Francesc Xavier Vila: «La nova llei no va en contra del català, sinó que el rellança»

Què és el Pacte Nacional per la Llengua? És refer els consensos que permetin fer que el català estigui plenament normalitzat, ja que no tots el dominen.

Creu que la proposta de modificació de la llei de Política Lingüística serà suficient per evitar que el TSJC imposi el 25 per cent a l’escola? El tribunal va dir que imposava el 25% perquè la Generalitat no actuava, però ara sí. S’han regulat els usos lingüístics d’una manera que siguin favorables per a la societat, per la qual cosa si la qüestió era que no hi havia activitat, ara sí que n’hi ha, i la conseqüència hauria de ser òbvia.

Junts és dins de l’acord? La proposició s’ha tramitat i ERC, Junts, PSC i Comú han dit que en lloc de discutir-la en el pròxim ple, es donen un mes de marge per analitzar-la i això pot engrandir el consens. Volem desjudicialitzar la política lingüística i, concretament, l’escolar, ja que no volem que les escoles es converteixin en llocs d’enfrontament. Cal normalitzar la llengua i els centres han de treballar amb tranquil·litat.

Si cada centre aplica el grau de català i castellà que consideri, pot ser que un apliqui més d’un 25% en castellà? La llei no parla de percentatges perquè cada vegada es treballa menys en assignatures i més en projectes que combinen els coneixements. Segons està dissenyada la llei, el que pretén és analitzar els resultats. Bona part dels centres que treballen en català durant una activitat també utilitzen el castellà, com l’hora de buscar informació per internet, i això és una eina d’aprenentatge. Això fa que s’aconsegueixin bons resultats en les dos llengües, per la qual cosa aquests centres no hauran de canviar res. És possible que algun pugui tenir més bons resultats en català i menys en castellà, per la qual cosa s’haurà de mirar. Tanmateix, entenem que el que ocorrerà és que hi haurà millors resultats de castellà i no de català, per la qual cosa s’haurà de canviar.

Què respondria a les persones com ara Quim Torra o Jaume Cabré que han firmat un manifest en contra de la modificació de la llei de Política Lingüística perquè diuen que va en contra del català? Que no ho han acabat d’entendre, ja que no va en contra del català. Va a favor de crear les condicions polítiques i socials que permetin rellançar el català, com avaluar la comunicació oral. S’ha dit que es retiraven les aules d’immersió o el suport als alumnes nouvinguts perquè aprenguin català i és fals. L’error ve que algunes persones no han vist que amb l’actualització de la llei de Política Lingüística es manté la llei d’Educació, que és més detallada. Hem creat una cosa molt important, un consens que torna a abraçar la gran majoria de partits, que és una cosa que s’hauria de valorar, i sobre aquesta base hem de ser capaços de fer una proposta que ajudi a evitar que els jutges decideixin.

En els últims mesos, el Govern de la Generalitat ha posat de manifest que l’ús del català baixa a les aules i al carrer, sobretot entre joves. A què ho atribueix? Hi ha un factor polític. Per exemple, el Govern espanyol diu que invertirà mil cent milions d’euros en tecnologies de les llengües i només el 2,7 per cent serà per a les que no són el castellà. Després hi ha factors econòmics i socials, ja que no acabem d’aconseguir que els migrants adoptin la nostra llengua. Un altre factor és que en el món de la comunicació el català ha quedat exclòs, com també en l’àmbit de la intel·ligència artificial. El català es troba entre les 100 llengües més parlades del món i no hauria de tenir cap problema de supervivència, però si tens un marc polític i unes dinàmiques demogràfiques que no l’afavoreixen.. el català tindrà dificultats. Hi ha empreses que donen incentius si els seus treballadors parlen català, perquè s’entén que donen un millor servei. Els empresaris són crucials i ells poden fer entendre als seus empleats que és convenient que aprenguin el català.