Avui es compleixen 90 anys de la inauguració de la gran reforma de la Paeria de Lleida, un palau d'origen romànic

Tal dia com avui, però de fa noranta anys, el llavors alcalde de Lleida, Salustià Estadella, inaugurava la reconstrucció del palau de la Paeria, just quan es complia el primer aniversari de la proclamació de la Segona República. Va ser una reconstrucció, més que una rehabilitació, perquè les obres van comportar desmuntar pedra per pedra la façana i el pati de l’edifici d’origen romànic per després tornar a muntar-ho. I és que, fa un segle, l’immoble es trobava en un pèssim estat, tant que la façana de la plaça Paeria havia hagut de ser apuntalada a causa de les esquerdes.

Les obres de la demolició inicial pedra per pedra, seguint un projecte de l’arquitecte Francesc de Paula Morera i Gatell, es van posar en marxa el 1927, mentre que les de reconstrucció van començar el 1929. La bastida utilitzada per al desmuntatge de la façana també va servir de tàpia, mentre paral·lelament va sorgir un debat ciutadà –ara inimaginable davant del valor de l’immoble– sobre si el palau s’havia de refer i, en cas que sí, al seu emplaçament o en un altre.

La revista Lleida va impulsar una enquesta el resultat de la qual va ser que la majoria apostava per la reconstrucció, però hi havia discrepàncies sobre l’emplaçament, amb propostes de trasllat a l’antic hospital de Santa Maria (actual IEI), la plaça Sant Joan o el lloc que ocupava llavors el Museu Morera a Blondel.

Finalment, l’ajuntament va optar per reconstruir el palau in situ i adequar-lo com a casa de la ciutat durant l’alcaldia de Josep Pujol. Així, va convocar un concurs públic per triar un projecte, que es va adjudicar al presentat per l’arquitecte Ramon Argilés. L’actuació va incloure ampliar l’edifici enderrocant les cases dels números 1 i 3 del carrer Major.

Això va permetre modificar la façana i aixecar la torre que està situada a la cantonada, així com ampliar la plaça Paeria. A més, hi va haver una reforma general de l’interior. De fet, el saló de plens i la resta de la primera planta encara conserven mobiliari de llavors.Aquesta va ser la segona gran reforma de l’antic palau dels Sanahuja, que es va convertir en seu del govern municipal el 1383.

L’anterior va tenir lloc en l’últim terç del segle XIX, quan es va construir la façana neoclàssica de Blondel projectada per Agapito Lamarca. Des del 1932, només ha registrat alguns líftings interiors i exteriors.