Una propietària de Lleida tarda 3 anys a recuperar el seu pis després que la inquilina deixés de pagar

La propietària d’un bloc de pisos al carrer Costa Magdalena número 62 ha tardat 3 anys a recuperar un dels habitatges que va llogar a una dona, després que aquesta deixés de pagar els 400 € mensuals. Després de diversos intents per trobar una solució, el setembre del 2020 va decidir instar al desnonament per via judicial, però no es va executar fins dilluns passat. La inquilina li deu 14.800 € en mensualitats del lloguer, però “el suplici” d’aquesta situació ha fet que la propietària desistís i no demanés cobrar el deute.

“Fa sis anys que l’hi vaig llogar i tot anava bé fins que dos anys després va començar a deixar de pagar. Alguns mesos ho feia i d’altres no”, explica la propietària. Afegeix que “li vaig oferir descomptar-li 50 euros amb la condició que una vegada a la setmana netegés l’escala del bloc. Al principi ho va fer, però més tard ja no”. Detalla que la inquilina va deixar d’abonar-li de forma definitiva la mensualitat el 2019. “Li vaig dir que li perdonava el que em devia i que a canvi se n’anés del pis, però no volia”.

A tot això es va sumar que un dia la propietària es va assabentar que llogava una habitació del pis, “cosa que no podia fer per contracte”. “Una vegada vaig començar a escoltar cops a la porta i resulta que no deixava entrar l’home que tenia subarrendat”. Això va ocórrer en un parell d’ocasions i, a la segona, “li vaig oferir el meu taller perquè dormís allà, ja que estava disposat a fer-ho al replà i jo no ho pensava permetre”.

Tot i així, va passar la nit a casa d’un amic. “La Guàrdia Urbana va venir algunes vegades pels problemes entre la inquilina i l’home i els agents li van dir que se n’anés d’allà perquè sempre tindria problemes”, explica la propietària, i aquest així ho va fer.“Independentment d’aquesta situació, jo li insistia que em pagués o trobéssim una solució i resulta que ella em denunciava per assetjament”, indica. Finalment, va decidir acudir als tribunals el setembre del 2020 per desnonar-la.

“Entre la pandèmia i que ella anava recorrent totes les resolucions, no es va executar fins dilluns passat”, destaca. La propietària explica que en el judici, la jutge ja no veia cap raó perquè la dona seguís al pis. “Em deu 14.800 € de lloguer però no els vaig demanar, perquè volia acabar amb tot això.” Malgrat això, el pis està en bones condicions, però amb el lavabo trencat.Per la seua part, la inquilina va afirmar dilluns en el desallotjament que ella estava disposada a pagar, però que “la propietària no volia cobrar, ja que no em va renovar el contracte” i va denunciar que la Paeria no l’ajudava. Sobre això, la propietària va dir que no l’hi va renovar perquè va deixar de pagar.

Lleida va registrar el 2021 la menor xifra de desallotjaments en set anys

L’any passat es van dur a terme 383 execucions hipotecàries –el pas previ per procedir a un desnonament– de finques a la província, una xifra que suposa un 35% menys que l’exercici anterior. Les dades de l’Institut Nacional d’Estadística (INE) mostren que el 2021 hi va haver 383 execucions hipotecàries de finques a Lleida, que és la xifra més baixa des del 2014, quan es van començar a recopilar aquestes dades, mentre que el 2020 n’hi va haver 595. Del total de 383 execucions hipotecàries, la gran majoria (236) són d’habitatges, un 19% menys que en 2020 i un 70% menys que el 2019. Les segueixen les finques urbanes, amb 131 (un 55% i un 85% menys, respectivament); les finques rústiques, amb 10; i els solars, amb 6.La tendència de Lleida es contraposa a la del conjunt de Catalunya, en què el 2021 les execucions hipotecàries van augmentar respecte al 2020. Segons l’informe de l’INE, n’hi va haver 3.703, un 4,5% més, sent la tercera comunitat amb la xifra més alta.