Universitat accessible al 100%

Estudiar un grau o un màster havent d’anar en cadira de rodes o patint dificultats auditives o visuals, dislèxia o dèficit d’atenció resulta més difícil que per a la majoria dels seus companys. Tanmateix, la Universitat de Lleida (UdL), a través del servei UdLxTothom, ofereix totes les eines possibles a aquestes persones amb discapacitats físiques o amb necessitats de suport educatiu per facilitar-los la tasca. “L’objectiu és promoure la participació i la integració de les persones amb diversitat funcional, partint dels principis d’igualtat d’oportunitats, inclusió i responsabilitat social”, afirma la coordinadora de Compromís Social, Igualtat i Cooperació, Núria Camps, que amb Teresa Torres s’encarrega del projecte.

“En el cas dels alumnes que, per exemple, van amb cadira de rodes, busquem un company de la mateixa classe perquè l’ajudi a obrir les portes, a penjar l’abric o a anar al lavabo a través d’un acord de compromís amb un ajut econòmic”, detalla. Per a estudiants amb problemes auditius, “els oferim uns bucles magnètics, com uns audiòfons, que estan connectats al micròfon del professor, per la qual cosa el so els arriba directament a l’audiòfon, i per als que tenen un dèficit visual, instal·lem unes càmeres de vídeo a l’aula que enfoquen la pissarra o el que projecta un monitor i la imatge es visualitza a l’ordinador de l’alumne”.Respecte a trastorns lleus com dislèxia, dèficit d’atenció, espectre autista o algun Trastorn Obsessiu Compulsiu (TOC), es fa un seguiment psicopedagògic gràcies al Consell Social de la UdL, que elabora un informe amb les adaptacions necessàries. Llavors, en cada centre hi ha un responsable que fa d’enllaç entre el professorat i UdLxTothom per informar de les esmentades adaptacions.

“Per exemple, una persona que li costa concentrar-se se la posa a primera fila, o en el cas dels dislèctics, demanem al professorat que els donin més marge de temps per fer tasques o que la lletra d’un examen sigui més gran”, assenyala. En aquest sentit, Camps va explicar que durant la pandèmia hi va haver alumnes que es van adonar que eren dislèctics al no tenir temps d’acabar un examen online i que també van rebre moltes sol·licituds per casos d’ansietat. Van decidir celebrar una xarrada sobre com suportar-la i gestionar-la a uns 750 alumnes.

Ara, atenen 141 estudiants i les necessitats més habituals són per dislèxia i TDAH (dèficit d’atenció amb hiperactivitat). Per això, es dona formació al professorat perquè ja sàpiga què fer en segons quins casos.