La Paeria detecta 68 construccions il·legals a l'Horta de Lleida en només 15 mesos

La Paeria va incoar l’any passat 45 expedients de protecció de la legalitat urbanística per construccions il·legals a l’Horta i el seu nombre va en augment, ja que en els tres mesos i mig d’aquest any n’ha obert 23 més. Gairebé totes aquestes edificacions, a banda de no disposar de llicència, són il·legalitzables perquè es troben en sòl rústic no urbanitzable, on no estan permeses. Això comporta que el departament de disciplina urbanística acabi dictant resolucions que ordenin la demolició de l’immoble o construccions com per exemple piscines o porxos, si tenen menys de 6 anys d’antiguitat. Si són anteriors, l’ajuntament notifica que estan fora de l’ordenació urbanística al Registre de la Propietat, que al seu torn ho fa constar en la inscripció de la finca. A part que només podran fer-s’hi obres de conservació, però cap reforma, no n’afecta la compravenda (vegeu el desglossament).

Una de les construccions il·legals més grans detectades és la reconversió en dos habitatges d’un vell magatzem a la partida de la Femosa i la construcció d’una tercera al costat. També hi ha piscina, tanca perimetral i edificacions que vulneren la normativa, segons l’expedient obert per la Paeria, que ja ha incoat el consegüent procediment de protecció de la legalitat urbanística. Els titulars poden formular les al·legacions i presentar la documentació que considerin convenient, però el consistori els adverteix que si es confirma que s’han comès actes no legalizables –com consta a l’informe municipal– hauran de restaurar la realitat física alterada, és a dir, enderrocar totes les construccions.

Segons ha pogut saber aquest diari, la propietat ja va presentar documentació indicant que tots els habitatges estaven donats d’alta en el Cadastre i el Registre i que en aquesta finca hi havia una casa construïda abans del 1956, a la qual el 1969 es va afegir el magatzem. Tanmateix, els tècnics municipals subratllen que, al marge que als arxius no consta cap permís per al magatzem, la cartografia cadastral indica que aquest ocupava molt més terreny que el de la casa original i que la construcció va comportar forçosament la demolició d’aquesta, amb la qual cosa es va perdre el dret d’habitatge. El seu informe és demolidor, ja que conclou que totes les obres efectuades per habilitar tres habitatges, així com les de la resta de construccions auxiliars, són manifestament il·legalitzables, la qual cosa comporta l’obligació d’enderrocar-les.

Informe preceptiu de totes les compravendes

La detecció d’edificacions il·legals en sòl rústic cada vegada és més habitual perquè, al marge de les inspeccions que hi pugui haver d’ofici o de les motivades per possibles denúncies, la normativa estableix que, cada vegada que es produeix un traspàs de la propietat d’alguna construcció en sòl no urbanitzable, el Registre remet una còpia a l’ajuntament i aquest està obligat a emetre un informe sobre la seua situació a nivell urbanístic. Si està fora d’ordenació –a part que si no té sis anys d’antiguitat poden ser enderrocats– la normativa estableix que aquest fet “facultarà l’adquirent per rescindir el contracte en el termini de quatre anys i exigir la indemnització que procedeixi conforme a la legislació civil”. A més, indica que, en el cas que l’ajuntament o l’administració competent incomplís l’obligació d’emetre aquest informe, llavors el comprador podria demanar-li una indemnització per danys i perjudicis si l’edificació fos il·legal.

Un altre element que ha provocat que cada vegada es detectin més immobles construïts en sòl rústic vulnerant la normativa urbanística és que els últims anys Hisenda ha recorregut a les fotos aèries i per satèl·lit per fer aflorar els que no estan declarats al cadastre.