SEGRE

SANITAT INVESTIGACIÓ

Estudi per a la detecció precoç d'indicis de deteriorament cognitiu

Test a 160 pacients de més de 65 anys sense símptomes del CAP de Balàfia

Treball premiat - Antoni Plana (metge del CAP Balàfia), Ramon Mur (president del Col·legi de Metges), Cristina Molins (metge resident) i Gerard Piñol (Unitat de Trastorns Cognitius).

Treball premiat - Antoni Plana (metge del CAP Balàfia), Ramon Mur (president del Col·legi de Metges), Cristina Molins (metge resident) i Gerard Piñol (Unitat de Trastorns Cognitius).

Creat:

Actualitzat:

Etiquetes:

Detectar senyals inicials d’un possible deteriorament cognitiu per diagnosticar-lo de manera primerenca i actuar en conseqüència. Aquest és un dels objectius del treball de final de residència i que serà tesi doctoral de Cristina Molins Rojas, denominat Utilidad del cribado poblacional del deterioro cognitivo en la población de Lleida i premiat pel Col·legi de Metges de Lleida. La doctora Molins va citar 160 usuaris del CAP de Balàfia-Pardinyes-Secà de més de 65 anys sense cap símptoma ni diagnòstic d’aquesta patologia ni de malalties psiquiàtriques o funcionals.

Se’ls va sotmetre a dos tests i els que van obtenir puntuacions susceptibles de mostrar deteriorament cognitiu van ser enviats a la Unitat de Trastorns Cognitius de l’Hospital Santa Maria per descartar o confirmar que tenen Alzheimer o una altra demència. Els primers resultats determinen una elevada prevalença de persones amb sospita de tenir deteriorament cognitiu. El projecte analitzarà també l’afectació en el pacient i els seus cuidadors per “ajudar que sàpiguen l’evolució de la malaltia i donar-los armes perquè afecti al menys possible sobre la seua qualitat de vida”.

A més, s’analitzarà si factors de risc cardiovascular, diabetis, cardiopaties o haver tingut un ictus poden afavorir el desenvolupament del deteriorament cognitiu. Molins va explicar que “de vegades es dona per fet que es produeix deteriorament cognitiu simplement per l’envelliment, però moltes vegades hi ha descompensacions de malalties de base que acaben camuflant un possible deteriorament, que en realitat pot ser el causant d’aquesta descompensació”. Per exemple, hi ha una falta d’adherència als tractaments que segueixen per les seues patologies ja sigui perquè s’obliden d’anar a buscar medicines a la farmàcia o se les prenen malament.

Llavors van a la consulta o a Urgències per una qüestió concreta i no se’ls mira en conjunt, per la qual cosa la doctora aposta per “estar més atents i no centrar-se només en el motiu de la visita, sinó fer una valoració més holística”.

tracking