TRIBUNALS AUDIÈNCIA DE LLEIDA
Macrojudici a Lleida contra una xarxa acusada d'estafar 500.000 euros amb cotxes
Tindrà lloc al maig, s'han fixat sis dies de vistes i hi declararan més de vuitanta persones || Hi ha quatre imputats i al capitost li demanen divuit anys de presó
Documentació que els Mossos van confiscar durant un dels escorcolls.
L’Audiència de Lleida celebrarà a partir del 3 de maig un macrojudici contra una suposada xarxa acusada d’estafar al voltant de mig milió d’euros falsificant dades per comprar cotxes. S’han previst sis sessions en les quals declararan més de vuitanta persones. Es jutjarà quatre homes d’entre trenta-cinc i cinquanta-un anys i el suposat capitost s’enfronta a una petició de divuit anys de presó.
La Fiscalia i les acusacions particulars els imputen els delictes d’estafa agreujada, contra la intimitat, descobriment i revelació de secrets, falsedat de document públic, pertinença a organització criminal i blanqueig de capitals. El jutjat d’instrucció 1 de Cervera va ser l’encarregat de dirigir la investigació dels Mossos d’Esquadra després que un veí de la Segarra denunciés que estava rebent reclamacions de crèdits per a la compra de cotxes que no havia adquirit. Poc més tard, hi va haver altres denúncies a Granollers i Sant Boi de Llobregat.
L’operació policial va culminar l’1 de febrer el 2019 amb detencions a la Jonquera, Sant Pere de Ribes i Calafell, on van recuperar documents a nom de terceres persones, segells, papers falsificats, diners i documentació bancària. El jutjat de Cervera va decretar aleshores l’ingrés a la presó de dos detinguts i la llibertat amb càrrecs amb fiança per als altres dos arrestats.Els investigadors van comprovar que moltes denúncies tenien en comú que els legítims titulars de les identitats usurpades havien adquirit o fet gestions per comprar un cotxe en un concessionari de l’Anoia en el qual havia treballat el suposat líder del grup. D’aquesta manera, segons el Ministeri Públic i les acusacions, utilitzant les dades i la documentació que els compradors havien facilitat, van falsejar els documents d’identitat i, fent-se passar per ells, van accedir als seus perfils a Hisenda i a la Seguretat Social, amb la qual cosa van obtenir-ne les dades fiscals i laborals. Amb aquestes dades, van obrir comptes bancaris a nom seu i van contractar crèdits i serveis de telefonia mòbil. Una vegada obtinguda la informació necessària, falsejaven nòmines i acudien a concessionaris sol·licitant crèdits per a la compra de vehicles de mitjana i alta gamma.
D’aquesta manera, les financeres, confiant en la seua solvència i en la veracitat dels documents, els concedien crèdits per als quals van comprar almenys catorze cotxes. Posteriorment, els revenien mitjançant un intermediari a França. El sospitós de liderar la trama havia contractat targetes de crèdit a nom de les víctimes per treure diners i fer compres.
