Les seqüeles de la mascareta

El final de la mascareta obligatòria en espais interiors des de dimecres passat no ha comportat la seua supressió generalitzada, perquè moltes persones prefereixen continuar utilitzant-la, però els experts preveuen que progressivament –tret que el coronavirus repunti– acabarà sent residual. Aquesta és l’opinió de Joan Marc Dolcet, psicòleg de l’hospital Santa Maria, que detalla que els motius dels que continuen utilitzant-la depenen de diversos factors. “De vegades pot ser la por de contagiar-se, perquè la veritat és que el tapaboques protegeix i el virus no ha desaparegut, o també per inseguretat, per exemple en adolescents que porten una ortodòncia que fins ara no es veia”, indica.

Dolcet vaticina que la síndrome de la cara buida, de la qual tant es parla ara, “serà temporal, podrà quedar algú que de forma aïllada tingui fòbia a treure’s la mascareta, igual que pot tenir fòbia a una altra cosa”. Maria Victòria Gómez, vicepresidenta del Col·legi Oficial de Pedagogia de Catalunya, assenyala que la mascareta “ha servit per disfressar les emocions i inseguretats” en el cas dels adolescents, i posa com a exemple que amagava l’acne o els bràquets. Tots dos coincideixen que no s’han de pressionar els que la continuen portant perquè se la treguin.

Gómez advoca per “actuar amb naturalitat, donar-los temps, i a mesura que vagin veient que als companys no els passa res, se l’aniran traient”. Afegeix que “si féssim el contrari, hi podria haver un efecte rebot, que com més l’hi dius, més se la posa”. Dolcet també recomana “donar-los temps, que se la treguin primer quan estan sols, seguir en llocs on ningú no els coneix i després en petits grups”.

Destaca que “totes les persones tenim ritmes diferents, per això dimecres en qualsevol establiment hi havia gent que portava tapaboques i gent que no”.Una altra qüestió en la qual coincideixen és que la mascareta ha afectat negativament la comunicació, al reduir dràsticament el llenguatge no verbal. Gómez creu que ha tingut conseqüències negatives en l’aprenentatge escolar precisament per aquesta i altres circumstàncies. “Els nens amb alguna deficiència auditiva han tingut més problemes al no poder llegir els llavis, aspecte que també ha dificultat l’ensenyament d’idiomes a nivell general.” A més, diu que “per als docents ha estat complicat i ha suposat un esforç afegit que la seua veu i dicció arribessin a tots els racons d’una aula en la qual hi ha molts alumnes, i ha estat més difícil poder interactuar”.

Tant Dolcet com Gómez opinen que la pandèmia ha disparat l’ús de les xarxes socials, encara que en aquest cas més pels confinaments i restriccions que per la mascareta per si sola. “Les xarxes van ser la salvació dels adolescents durant el confinament i de vegades també han preferit utilitzar-les per comunicar-se en comptes d’anar a un lloc en el qual hi havia restriccions”, explica la segona, que subratlla que “és un tema de comunicació important a treballar a l’aula”. “De vegades dir una cosa cara a cara costa més que fer-ho per via digital, però cal ensenyar que el que es diu per aquesta via roman i es pot interpretar de diferents maneres, mentre que el llenguatge oral és volàtil”, explica.

“Haurem d’instruir i fer pedagogia de l’ús de les xarxes, perquè sigui racional i no perjudicial”, apunta per la seua part Dolcet. Aquest també alerta que els confinaments, restriccions i mesures aplicades per contenir la pandèmia provoquen ara “una pandèmia en la salut mental”.

L’escola Els Til·lers com a símbol dels somriures

L’escola Els Til·lers d’Artesa de Lleida, amb 97 alumnes, va fer un fotomuntatge amb somriures d’alumnes quan es va aixecar l’obligació de portar la mascareta al pati.

Ara, abolida als interiors, tots els alumnes i docents mostren la seua millor cara. I és que com explica Olga Teixidó, secretària de direcció, “poder treure’ns la mascareta ha estat una alegria”. A més, els nens han pogut a la fi veure la cara als mestres que han arribat en els dos últims cursos.