Màsters i graus costaran com a màxim 17,6 € per crèdit en 3 anys

El Parlament va aprovar ahir blindar per llei la rebaixa de les matrícules universitàries, i va donar llum verda a la ILP (Iniciativa Legislativa Popular) d’Universitats. El text fixa que s’han de reduir els preus públics de manera “progressiva” durant els tres pròxims cursos, fins a arribar un únic preu en els estudis de grau “igual o inferior” als 17 euros per crèdit. A més d’això, afegeix també que hi ha d’haver un preu únic en els estudis de màster, que serà el mateix que el del grau.

ERC, Junts, Vox, CUP i PPC hi han votat a favor i PSC, els comuns i Ciutadans s’han abstingut. El 2020, el Govern va iniciar una rebaixa dels preus públics universitaris del 30% i ara ha quedat blindada per llei, així com l’equiparació dels preus a la banda baixa per a tots els graus. Fins ara, el preu era de 17,69 euros per crèdit en els graus amb coeficient A (com Dret, Educació i Filologia), 25,04 euros en els B (Arquitectura, Periodisme i Psicologia) i de 27,67 euros en els C (Medicina, Infermeria i Enginyeries).

D’aquesta manera, d’aquí a tres anys tots els graus han de tenir un preu per crèdit igual o inferior als 17,69 euros i matricular-se en un curs de Medicina, que ara costa 1.660 euros, en passarà a costar 1.061 (-37%), el preu d’ADE (sempre que siguin els mateixos crèdits). El text també assenyala que els preus siguin més baixos per als estudiants de menor renda, però que les reduccions de tarifes han d’acompanyar-se amb prou recursos per compensar les universitats.El que sí que no s’ha aprovat és una esmena que demanava que no es penalitzés amb el doble de l’import de la matrícula els estudiants que han de tornar a matricular-se d’una assignatura suspesa. El canvi legislatiu s’ha aconseguit després de deu anys de reivindicacions, i tres des que els estudiants, amb el suport d’unes setanta entitats, van impulsar una ILP.

La portaveu de la comissió promotora, Anna Rosselló, va criticar la “falta de voluntat política” durant anys i la “repressió política i policial” que ha patit el moviment educatiu en defensa de la universitat pública. Amb tot, va considerar que l’aprovació de la ILP és la culminació d’una demanda històrica. Per la seua part, la consellera d’Universitats, Gemma Geis, va garantir que aquesta rebaixa no tindrà impacte en el pressupost de les universitats.

4 de cada 10 infermeres treballen amb un contracte eventual

El 38,7% de les infermeres catalanes treballaven amb contracte eventual abans de la pandèmia, segons un article publicat al Journal of Nursing Management. El treball s’emmarca dins del projecte Projeccions de la població infermera en l’horitzó 2030 del Consell de Col·legis d’Infermeres de Catalunya, que demostra l’elevada precarietat d’aquesta professió, cosa que perjudica la capacitat del sistema d’oferir cures de qualitat. A partir de l’anàlisi de contractes tant a Catalunya i com a Espanya, s’analitzen dades del 2010 al 2019 i es mostra un augment de la precarietat a Catalunya. En clau estatal, revela que només el 25% de les infermeres espanyoles té contracte fix quan surten de la universitat, cosa que no millora durant els tres anys posteriors.