Adeu als frarets 805 anys després

Diu la tradició que sant Francesc d’Assís va visitar Lleida el 1211 quan tornava del seu pelegrinatge de Santiago i durant la seua estada a la ciutat va realitzar diversos miracles, un dels quals, la Guarició de l’home de Lleida, està representat en un fresc de Giotto a la basílica d’Assís, en el qual el sant va salvar un home anomenat Joan d’una “mort segura”. Tan sols sis anys després, el 1217, els primers franciscans de la península Ibèrica es van instal·lar a Lleida, on van construir un convent i una església a l’actual plaça Ricard Viñes. Ara, vuit segle després, els franciscans se’n van de Lleida davant la falta de vocacions, però aquest no és només un problema de l’orde, sinó de tota l’Església Catòlica.

La seua marxa comportarà que a finals d’estiu tancarà l’església de Sant Antoni de Pàdua, al carrer Vila Antònia, construïda entre 1950 i 1982, així com el convent (la part que no és la residència), construït el 1908 després que els frares residissin en diversos llocs de la ciutat, com l’actual església de Sant Pere, després de la destrucció del convent a Ricard Viñes a causa de les guerres dels Segadors i de Successió.A dia d’avui queden quatre frarets, però el frare franciscà del convent de Sant Antoni Joaquín Recasens afirma que la comunitat de Lleida “sempre ha estat petita”. “Som els fills de sant Francesc i els nostres vots són l’obediència, viure sense possessions (pobresa) i la castedat.” Tot i això, Recasens deixa clar que “no som monjos” i que tenen el seu dia a dia com qualsevol, a més dels seus moments d’oració. “Tenim un estil de vida conventual i jo, per exemple, soc professor a l’IREL (Institut Superior de Ciències Religioses de Lleida), però hi ha frares que són arquitectes, metges o escriptors, entre altres oficis.”Recasens lamenta el tancament i, a l’hora de fer balanç, destaca la figura del frare Pere Sanahuja, historiador, membre de l’IEI i fill predilecte de Lleida, així com la desena de terciaris que hi ha a Lleida (Orde Franciscà Seglar).