ESNOTICIA
El nombre de famílies amb tots els membres a l'atur baixa fins a 3.700
La xifra se situa per sota del moment de l'esclat de la pandèmia || Després d'haver acabat l'any passat en més del doble, amb 8.900 llars a Lleida
Un curs de formació de joves sobre comunicació i xarxes socials.
El primer trimestre d’aquest any ha estat marcat per una millora de les xifres d’ocupació, amb una reducció en el nombre de persones que busquen un lloc de treball sense trobar-lo. I això s’ha reflectit en una caiguda dràstica del nombre de llars que tenen tots els seus membres a l’atur, segons les dades facilitades per l’Institut Nacional d’Estadística (INE). En concret, l’Enquesta de Població Activa (EPA) situa en 3.700 les famílies a les comarques lleidatanes que tenen sense feina totes les persones en condicions de treballar.
Darrere de cada un d’aquests números hi ha una història dura, malgrat que és una xifra fins i tot inferior a la registrada en el moment de l’esclat de la pandèmia, atès que entre els mesos de gener i març (l’estat d’alarma es va decretar el 14 d’aquell últim mes) l’INE estimava la xifra en 4.100. Crida l’atenció el fet que a l’acabar l’any passat, entre l’octubre i el desembre, eren 8.900 les llars en les quals no hi havia una persona que pogués acreditar tenir un lloc de treball. És una xifra que deixa patents els efectes de les restriccions per lluitar contra la pandèmia en la societat lleidatana, quan encara hi havia un nombre important d’activitats que es veien limitades i moltes empreses mantenien part del personal en expedients de regulació temporal d’ocupació (ERTO).
Per exemple, en ple Nadal de l’any passat, a Catalunya estava implantat el toc de queda en 127 municipis, el tancament del lleure nocturn, hi havia aforaments màxims en els establiments i el passaport Covid s’havia de presentar en el moment d’accedir a una residència, el gimnàs o un establiment d’hostaleria.
Més joves estan estudiant i es redueixen els ni-nis
Un dels col·lectius que acostumen a tenir més dificultats a l’hora de trobar una feina, en especial estable, són els joves. És una situació que en ocasions provoca tal desencant que un percentatge d’ells es converteixi en ni-ni, el terme utilitzat per referir-se a aquells que ni estudien ni treballen.
Com si fossin vasos comunicants, acostuma a produir-se que a mesura que milloren les expectatives dels joves, cau en nombre de ni-nis. Aquesta podria ser l’explicació de l’ensorrament espectacular registrat a Lleida en l’últim trimestre en les comarques lleidatanes en persones d’entre 16 i 29 anys. L’Enquesta de Població Activa (EPA) reflecteix que entre els mesos de gener i març d’aquest any el seu número a Lleida s’ha situat en 3.900, mentre que en el quart trimestre del 2021 havien arribat als 10.200.
Un any abans, en plena pandèmia, havien arribat a ser 10.500, per sobre fins i tot del començament del 2021, quan havien representat 8.000 joves. Paral·lelament, creix el nombre de joves que estudien, que ara se situen en 64.400, davant dels tot just 61.200 que havien representat a l’acabar l’any passat.
