Pandèmia, teletreball i turisme frenen la despoblació, segons l''Atles rural'

Ja és gairebé oficial. Només falta que es confirmi aquesta tendència en els pròxims anys. La pandèmia va obrir la porta a l’èxode urbà i al teletreball com a manera generalitzada d’exercir un nombre molt important de llocs de treball. També va contribuir que el turisme de masses caigués en picat i el de naturalesa disparés l’interès del viatger, durant els confinaments i també després. I la tercera edició de l’Atles rural (2022) presentada ahir aporta dades que ho avalen. Per exemple: la xifra de municipis petits ha deixat de caure en picat a Catalunya. El 1975 hi havia 814 municipis de menys de 5.000 habitants; el 2001 eren 774; el 2011, van ser 737 i l’any passat, 736. A Lleida, l’informe presentat ahir constata que entre el 2020 i el 2021 la població va créixer de forma generalitzada a les comarques del Pirineu amb increments superiors al 2 i al 5 per cent.

Per comarques, de les cinc catalanes en què va créixer per sobre del 2 per cent, dos són de Lleida: Alta Ribagorça i Pallars Sobirà, a més de la Cerdanya. L’Atles 2022 apunta a una tendència cap a la revitalització de la Catalunya rural després d’anys, fins i tot dècades, de despoblació. El director de l’informe, Ignasi Aldomà, va destacar ahir que aquesta tendència apunta a una “fixació de noves famílies [en zones rurals] a partir del teletreball” i també a una repoblació derivada de la immigració, que opta ara pel camp.

També assenyala que una part de la població “sense feina fixa específica” escull el món rural i que el turisme ha generat més activitat en aquestes zones, la qual cosa dona lloc a l’“esperança”. A més del padró municipal, afegeix Aldomà, el nombre d’alumnes matriculats en escoles de poble també constata aquesta tendència: malgrat el descens del 5,2 per cent de nens matriculats en infantil i primària el curs 2020-2021 davant el 2019-2020 a Catalunya, municipis rurals, també de Lleida, han registrat una recuperació escolar. Aldomà va destacar així mateix que aquest increment de la població rural genera riquesa i requereix serveis i que les polítiques públiques han d’acompanyar el procés, una cosa que ja es nota, va dir, en les d’habitatge.

Efectes visuals per a Marvel des de Puigverd de Lleida

Poc abans de la pandèmia, Daniel Llussà (28 anys) va tornar a Puigverd de Lleida amb la intenció de buscar una feina que li permetés teletreballar. Havia estat diversos anys de periple entre Barcelona, Madrid, Londres i Vancouver (Canadà), aprenent i treballant com a artista d’efectes visuals. Ara és autònom i dedica gairebé tota la jornada laboral a l’empresa alemanya Trixter, un estudi d’efectes visuals que al seu torn treballa per a l’univers Marvel, una productora nord-americana especialitzada en pel·lícules de coneguts superherois. Al currículum del Daniel figuren títols com Star Wars: L’ascens de Skywalker (2019); Han Solo: Una historia de Star Wars (2018); Liga de la justicia, Piratas del Caribe (2017) o Un monstre em ve a veure, entre més d’una vintena de pel·lícules. I, sobretot, Joc de trons, sèrie per a la qual va participar en els efectes visuals de dos episodis el 2016. “Abans de la pandèmia, la nostra indústria prioritzava la seguretat [en el sentit de confidencialitat] i el teletreball era impossible”, explica el Daniel. Però això ha canviat. I, a més, les empreses “li han vist la part positiva” perquè els costos han baixat “ja que no necessiten tantes oficines” i les despeses del treballador, també, “especialment, en lloguers i transports”.

El Daniel recorda que quan va arribar a Puigverd “no hi havia ADSL i podia dur a terme altres projectes però no em podia connectar a un sistema remot”, que és tal com treballa l’empresa Trixter, amb seus a Berlín i Munic. A més, manté cada dia reunions amb l’equip, de fins a quinze persones. “El 90% dels membres del departament treballen remotament”, explica. Abans de l’octubre del 2020, quan la fibra va arribar a Puigverd, “tenia 15 megues de velocitat [ara són 300] i em vaig haver d’instal·lar uns mesos a casa d’un amic a Lleida per poder teletreballar quan vaig començar amb aquesta empresa”. Ara en té prou amb l’oficina que s’ha muntat a l’habitació d’un apartament al costat de la casa familiar, dos monitors i un micròfon. El teletreball té futur, afirma Daniel Llusà.

Segones residències

A uns 190 quilòmetres al nord de Puigverd, Antonio Solà és un altre exemple del que pot fer la generalització del teletreball. És veí de Riu de Cerdanya des del març del 2020. Abans de la pandèmia de la Covid, tenia la residència ubicada a Barcelona però amb les restriccions del confinament va decidir fer un gir a la seua vida i traslladar-se a la seua segona residència, que, des d’aleshores, s’ha convertit en la primera. Des d’aquí teletreballa per a una consultoria informàtica i com a amant de la naturalesa assegura que “té clar” que continuarà vivint envoltat de muntanyes, informa C. Sans.