La nova llei d'universitats incorpora micrograus i més drets a l'alumnat

La nova Llei Orgànica del Sistema Universitari (LOSU), que marcarà "el camp de joc" sense entrar en el detall de l’anterior text de Manuel Castells, incorporarà l’opció de les microformacions i donarà més drets als estudiants, entre ells que puguin avaluar la qualitat de la docència que reben. Acompanyat en roda de premsa pel secretari general d’Universitats, José Manuel Pingarrón, el ministre d’Universitats, Joan Subirats, ha afirmat que aquesta llei "és la millor possible" per abordar els problemes d’avui i del futur, intentant tenir un text que no s’hagi de canviar "cada quatre anys" sinó anar actualitzant-lo a través d’altres mecanismes legals (decrets). "Si tot va bé, la nostra intenció és que en les properes setmanes es remeti al Consell de Ministres i entri al Congrés dels Diputats en aquest període de sessions (acaba al juny)", ha explicat Subirats, que va assumir el càrrec fa quatre mesos i mig i des d’aleshores s’ha reunit amb comunitats autònomes, estudiants, sindicats i tretze grups polítics, entre d’altres. La seua idea ha estat no fer una llei massa reglamentista, perquè "quants més detalls, més risc de generar rigideses. El sistema ha de ser prou igual, però atenent" també la seua diversitat.

Durant l’exposició d’aquest últim esborrany de la LOSU, el ministre ha explicat que es fa un "desplegament significatiu de drets" dels estudiants, garantint que podran controlar la qualitat de la docència que reben a través de les guies docents i de l’avaluació de qualitat dels professors.

Per primera vegada, una llei reconeixerà a més el dret a l’aturada acadèmic amb la que l’estudiant no s’arrisca a ser penalitzat per no assistir a classe o a un examen per aquest motiu. A més podran gestionar serveis estudiantils a través de les fórmules que es vagin desenvolupant i tindran dret a rebre atenció psicològica i emocional.

Quant a la novetat d’incorporar "microcredencials" (petites formacions), de quatre a 30 crèdits de durada, Subirats ha assenyalat que es tracta d’un debat que està avui a tot Europa per resoldre el "desajust" entre les necessitats formatives i d’actualització i una estructura "rígida" de formació. Seran programes propis de curta durada, que admetran tant persones amb un títol previ com aquelles que només tenen experiència professional però poden acreditar que tenen capacitat de seguir aquest curs. "Cal aconseguir que la LOSU sigui la palanca per augmentar l’atracció a persones de totes les edats a través d’una flexibilitat més gran, és a dir, programes curts sense una durada com la de les estructures tradicionals." Només un 6 % dels universitaris té menys de 30 anys.

Entre les principals objectius de la reforma universitària, un compromís d’Espanya amb la Comissió Europa i condició per rebre fons europeus, figura el de lluitar contra l’elevada precarietat laboral entre les plantilles universitat, que de mitjana supera un 40 %. Sobre això, Pingarrón i Subirats han assenyalat que es tracta que la carrera sigui "més predictible i clara". Així, una vegada obtingut el doctorat, un contracte de professor ajudant doctor tindrà una durada de sis anys i al seu terme serà avaluat per la Universitat; a continuació hi haurà una etapa d’estabilització que en cap cas no podrà excedir dels deu anys. "Si tothom compleix el previst el professorat s’estabilitzarà en 10 anys i hi haurà una rebaixa molt notable de l’edat mitjana dels professors permanents", ha afegit Pingarrón.

D’acord amb la llei, no contractes temporals no excediran el 20 % –avui dia suposen més del 40 %– es limita la figura del professor associat, entre altres mesures, de la que s’ha abusat en el passat, i els funcionaris hauran de passar de l’actual 51 % al 55 %. Quant als rectors, es manté l’eliminació de l’opció d’un comitè de savis per a la seua elecció i serà elegit com a fins ara: el sufragi universal ponderat. El text sí elimina que per presentar-se el candidat tingui almenys quinze anys d’ensenyament i investigació a la Universitat.

Una altra de les claus de la nova llei serà la internacionalització del sistema universitari espanyol i fomentar la ciència oberta, de manera que més enllà de les publicacions hi hagi accés lliure a les investigacions i capacitat de construir projectes ciutadans. Quant al finançament, el ministre ha reiterat el compromís de destinar l’1 % del PIB a les universitats d’aquí al 2030. Per a això, "les comunitats autònomes hauran de jugar el seu paper, no podem demanar a les Universitat més esforç si no va acompanyat de més finançament".