El TSJC dona quinze dies a Educació per aplicar el 25% de castellà a les aules

La Generalitat té 15 dies per aplicar el 25% de castellà en tots els centres educatius catalans, segons va indicar ahir el Tribunal Superior de Justícia de Cataluya. El conseller d'Educació, Josep Gonzàlez-Cambray, va qualificar la sentència d'“aberrant”, va anunciar que recorreran i va dir a les direccions dels centres que no canviïn el seu projecte lingüístic.

El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) va ordenar ahir a la Generalitat el compliment immediat de la sentència del 25% de castellà en tots els centres educatius i li dona 15 dies perquè dicti instruccions per impartir una assignatura troncal en aquesta llengua. D’aquesta manera, estima parcialment la petició de l’Assemblea per a l’Escola Bilingüe.

El tribunal va declarar ferma la sentència el passat 21 de gener i va obrir un període de dos mesos per aplicar-la. Per la seua part, el conseller d’Educació, Josep Gonzàlez-Cambray, va anunciar que els serveis jurídics de la Generalitat ja treballen en un recurs contra “aquesta interlocutòria aberranta nivell pedagògic i jurídic”, va instar al “màxim consens polític, social i pedagògic per defensar la llengua i el model d’escola catalana” i va llançar un “missatge de tranquil·litat” a les direccions dels centres. “Els donarem un escut jurídic legal.

Que continuïn treballant amb calma aquestes setmanes de recta final de curs sense fer cap canvi en els seus projectes lingüístics”, va subratllar. Va incidir que “un tribunal no pot dir com executar una sentència” i va destacar que hi va haver dos vots particulars entre els cinc magistrats. En concret, el TSJC ordena requerir al conseller d’Educació que en el termini màxim de quinze dies “dicti les instruccions i estableixi les garanties de control que convingui amb la finalitat que en el sistema educatiu de Catalunya tots els alumnes rebin de manera efectiva i immediata l’ensenyament mitjançant l’ús vehicular de les dos llengües oficials en els percentatges que es determinin, que no podran ser inferiors al 25% en un i un altre cas”.

La interlocutòria també requereix a l’Alta Inspecció Educativa que verifiqui el compliment de la part dispositiva de la sentència i que informi el tribunal de l’activitat desplegada quan acabi el termini d’execució fixat. A més, apunta que la Generalitat “no està en la seua llibertat d’actuar i permetre una situació contrària al mandat constitucional”. El TSJC ha desestimat la petició d’execució forçosa de Vox i d’alguns diputats del Parlament per falta de legitimitat.

Rebaixa del preu de les carreres universitàries

El departament d’Universitats va detallar ahir la rebaixa del preu de les carreres, la tercera consecutiva, que recentment va aprovar el Parlament. Així, a partir del proper curs només hi haurà dos nivells de taxes, ja que se suprimeix el C, el més car, que engloba graus de ciències de la salut i enginyeries. Aquest nivell i el B, el mitjà, es fusionen i el preu per crèdit serà de 18,46 euros, igual que el dels màsters habilitants (obligatoris per exercir, com els de Secundària, advocats o arquitectes).

Amb aquest canvi, un alumne de Medicina pagarà 553 euros menys, una rebaixa del 30%, i un de Periodisme, que és de nivell mitjà, se n’estalviarà 395, un descens del 26%. Així mateix, es manté el nivell A, el de graus d’experimentalitat baixa, el cost dels quals seguirà en 17,69 euros per crèdit. Tampoc varia el de la resta de màsters oficials, que és de 27,67 euros.

A més, els estudiants de famílies en situació econòmica vulnerable optaran a preus inferiors a 6 euros en els graus i de 15 en els màsters habilitants. La consellera d’Universitats, Gemma Geis, va dir que l’objectiu és que “ningú decideixi la carrera segons les seues possibilitats econòmiques”. D’altra banda, el ministre d’Universitats, Joan Subirats, va presentar ahir l’esborrany de la nova llei Orgànica del Sistema Universitari (LOSU), que preveu portar al Consell de Ministres “en les properes setmanes” perquè sigui aprovada en aquesta legislatura.

La llei pretén acabar amb la precarietat laboral, estabilitzar el sistema i rejovenir les plantilles, atès que l’edat mitjana dels doctors és de 40 anys i la resta, d’entre 45 i 46 anys. El professorat amb contracte laboral temporal no podrà superar el 20% de la plantilla, els professors associats tindran limitada la docència a 120 hores i el contracte dels professors visitants es limitarà a dos anys.Així mateix, la norma millora el finançament públic, a fi d’arribar a l’1% del PIB, i inclou la possibilitat d’ofertes, títols propis, “inclosos els de formació al llarg de la vida”, en diferents modalitats d’ensenyament com microcredencials, micrograus o altres programes de curta durada, d’entre 4 i 40 crèdits.

USTEC insta a “no passar la patata calenta” als centres

La portaveu d’USTEC-STEs, Iolanda Segura, va afirmar que Educació “no pot passar la patata calenta als centres donant marge de flexibilitat a l’hora d’aplicar els projectes lingüístics”.

La portaveu de Junts al Parlament, Mònica Sales, va lamentar que les “grapes de la justícia continuïn atacant” i la consellera Gemma Geis vol “una resposta de país”. La CUP creu que “és l’hora de la desobediència” i el PSC diu que Junts “anteposa els seus interessos i aquest és el resultat de no fer política”, amb referència a l’acord per modificar la llei de Política Lingüística del qual es va desvincular.