El Suprem tomba que els directors puguin escollir docents a través d'una entrevista

El Tribunal Suprem ha desestimat el recurs de la Generalitat contra la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya que anul·lava dos articles del decret de plantilles: el que planteja com a eliminatòria l’entrevista personal per a la provisió de places perfilades en centres públics i el que regulava l’acomiadament o que es pogués apartar de la feina els professors a través d’una avaluació negativa. És a dir, no podran contractar ni acomiadar a partir d’una entrevista. El procés parteix d’un recurs presentat pel sindicat Professors de Secundària (Aspepc-Ssps) i l’Associació de Catedràtics de Catalunya (ACESC) contra el decret de plantilles.

El TSJC va estimar parcialment el recurs el 2019 i va anul·lar aquests dos articles. Ara el Suprem rebutja el recurs de la Generalitat i manté la sentència del TSJC. Quant a l’entrevista, el Suprem assenyala que exigir una puntuació mínima en la segona i última fase d’un procediment selectiu, mitjançant una entrevista, atempta contra el principi de mèrit i capacitat.

Fonts d’Aspepc van explicar que “es podia obtenir una plaça definitiva només a través d’una entrevista”. Per la seua part, directors de Lleida van assenyalar que “en situacions en què es necessiten especialistes, com a l’FP, l’entrevista permet que des del primer dia l’alumnat treballi amb garanties les competències i, si s’adjudica la plaça a un perfil generalista, dependrà del temps que necessiti el docent per formar-se”. “A nosaltres ja ens avalua la comunitat educativa i la inspecció, i si ens treuen la potestat d’escollir, no tenim autonomia.”Pel que fa a la remoció o privació d’ocupació, el TSJC va entendre que les seues conseqüències exigien un desenvolupament legislatiu autonòmic previ de l’article 20 de l’Estatut del Treballador Públic que no s’havia produït i el Suprem li dona suport, per la qual cosa s’impedeix apartar un professor per una avaluació negativa, però això no exclou que no se’l pugui sancionar.

Aspepc deia que es podia acomiadar “amb criteris arbitraris”, però directors de Lleida ho critiquen perquè “podem tenir un professor que no compleix i qui ho pateix és l’alumnat”.

Aragonès vol tancar l’acord de llengües

El president de la Generalitat, Pere Aragonès, va apressar ahir a tancar un acord aquesta setmana sobre la reforma de la llei de Política Lingüística, que van presentar PSC, ERC, Junts i comuns, però Junts se’n va despenjar i s’ha anat ajornant el debat de la iniciativa al Parlament. Un suggeriment que va fer al ple del Parlament, després que la líder dels comuns, Jéssica Albiach, demanés accelerar l’aprovació d’aquesta reforma davant de la interlocutòria del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) que dilluns passat va fixar un termini de 15 dies perquè la Generalitat apliqui la sentència del 25% de castellà a l’escola catalana. El president català va argumentar que, davant de la interlocutòria del TSJC, cal activar tots els recursos tant jurídics, presentant un recurs, com polítics, com la modificació de la llei de Política de Lingüística.

“És un dels mecanismes que s’ha d’activar amb urgència”, va recalcar, afegint que “hem de dedicar les pròximes hores i dies d’aquesta setmana a poder fixar un acord. És un recurs que tenim a l’abast, legislar directament des del Parlament, que no hem de desaprofitar”, va subratllar. Per això, va instar la resta de grups a acabar de “millorar el text” i mantenir “i enfortir el consens”, així com obtenir el màxim suport de la comunitat educativa.

En la mateixa línia, el conseller d’Educació, Josep Gonzàlez-Cambray, va posar èmfasi que “és el moment del màxim consens polític, social i pedagògic des de tots els àmbits i fronts”. També va assegurar que fomentarà l’ús del català com a llengua d’interacció als centres educatius, i va qualificar d’“una aberració pedagògica i política” la interlocutòria del TSJC. Per la seua part, el grup de Cs al Parlament va registrar ahir una proposició de llei per implantar “un sistema trilingüe d’alternança de llengües” amb el català, el castellà i l’anglès com a llengües vehiculars i d’aprenentatge.

La plataforma Somescola vol que la Generalitat “es mantingui ferma”

La plataforma Somescola va reclamar ahir a la Generalitat que “es mantingui ferma” en la defensa del model d’escola catalana i exhaureixi totes les vies jurídiques. També va criticar durament el rebuig de la interlocutòria del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) sobre l’execució de la sentència del 25% d’educació obligatòria en castellà, afegint que “això implicarà el desmantellament de la immersió i l’escola en català.”