La Paeria de Lleida promou la reforma de 2.500 habitatges de zones degradades

L'Ajuntament de Lleida promourà la rehabilitació d'una part important del parc d'habitatges dels antics blocs socials, que estan situats en zones urbanísticament degradades i amb problemàtiques socials, segons ha explicat aquest dimecres el primer tinent d'alcalde i regidor d'Urbanisme, Toni Postius. Es tracta d'una convocatòria impulsada per la Generalitat amb finançament dels fons europeus Next Generation, orientada principalment a la rehabilitació i la millora de l'eficiència energètica en aquest tipus de blocs de pisos.

La Paeria ha delimitat 11 àrees de la ciutat on hi ha un total de 190 blocs i 2.500 habitatges que serien susceptibles d'acollir-se a aquestes ajudes, que, com a màxim, suposaran una inversió de 30.000 euros per pis, ha detallat Postius, després de la comissió per a les Polítiques de la Gestió Urbanística, Habitatge i Transició Ecològica celebrada aquest dimecres.

Els sectors triats abasten una població de 6.170 persones i corresponen als blocs Joan Carles i Grup Mariola, al barri de la Mariola; els dels carrers Garraf i Conca de Barberà que donen a Alcalde Porqueres, els de Corts Catalanes i els de plaça Europa, a Balàfia; a Pardinyes els blocs dels grups Landelino Lavilla i Grup Voravia; els blocs del Grup del Pla, al Centre Històric; al barri de Cappont els blocs del carrer Sant Joan de Mata; i els dels carrers Àger i Reus a la Bordeta.

"Aquesta línia d’ajuts és una gran oportunitat per a la ciutat, sobretot per a dur a terme actuacions de millora i arranjament de zones que estan degradades, amb una afectació de 2.500 habitatges", ha dit Postius. "Lleida ha de pensar en el futur i com créixer, però també en com envelleix", ha assenyalat. "Tenim molts blocs amb 60, 70 o 80 anys on cal fer actuacions i en l'àmbit de l'eficiència energètica hi ha molt camí per recórrer", ha afegit el tinent d'alcalde.

Tan aviat com la Generalitat decideixi les zones i els blocs que s'hi podran acollir els diferents departaments municipals implicats es posaran en marxa per tramitar aquestes ajudes, d'acord amb les comunitats de propietaris, que seran les encarregades de sol·licitar-les, així com per treballar en altres convocatòries previstes per a qüestions com la millora de l'accessibilitat.

Ampliació de l'Arnau de Vilanova

En la comissió, també s'ha donat compte de l'aprovació inicial de la proposta de Pla de millora urbana per a la regulació de la nova edificació de l'àrea ambulatòria de l'Hospital Universitari Arnau de Vilanova, que la regidoria d'Urbanisme ha treballat conjuntament amb el Departament de Salut, per ampliar les dependències sanitàries amb un nou edifici, que es situarà a la zona entre l'avinguda de Pinyana i el carrer de l'Arquitecte Gomà. L'actuació requereix una adaptació del planejament per poder acollir aquest nou edifici, que està previst finançar amb fons europeus NextGen i que es preveu que estigui llest abans d'acabar el 2024.

Acabar amb els abocaments d'aigües residuals a Llívia

Durant la comissió també s'ha informat, amb vista a l'autorització per part del Ple, sobre el conveni de col·laboració entre l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) i la Paeria per connectar la xarxa de sanejament del barri de Llívia amb la general de la ciutat i la depuradora. Segons el conveni, l'ACA assumeix tot el finançament de la xarxa de bombeig per més de 600.000 euros i l'Ajuntament executarà aquestes obres i haurà de fer front a una petita part del pressupost. "Ens trobem que les aigües residuals de Llívia s'aboquen en una canalització que va directa a la Mitjana, una qüestió que és increïble que no estigués resolta i que no és legal des del punt de vista ambiental", ha dit Postius. "Vam parlar amb la Generalitat per abordar aquesta necessària connexió amb una nova estació de bombeig que s'ha de construir i que permetrà que tota la xarxa de clavegueram i aigües residuals del barri de Llívia, on hi viuen més de mil persones, puguin estar canalitzades i vagin a la depuradora", ha explicat.

Nou pla especial de protecció del Patrimoni

Un altre expedient que s'ha tramitat a la comissió és l'inici de la tramitació del Pla especial de protecció del patrimoni i Catàleg de béns de Lleida. Segons ha explicat el regidor d'Urbanisme, davant la impossibilitat d'aprovar el nou POUM per l'objecció de la Confederació Hidrogràfica de l'Ebre (CHE) mentre no es facin obres per evitar els riscos d'inundacions al barri de Cappont, la Paeria engega l'aprovació d'aquest Pla per posar al dia les proteccions incloses al catàleg vigent que daten del 1995. També s'aprofitarà per endreçar la normativa, que ara es troba dispersa en diferents textos legals, i quedarà unificada en aquest nou Pla, que es preveu aprovar a la tardor. "El catàleg de béns protegits de la ciutat tenia unes proteccions molt genèriques i poc detallades i això moltes vegades fa que sigui gairebé impossible quan cal fer qualsevol tipus d’actuació en immobles catalogats", ha exposat Postius. Els departaments de Planejament i Arqueologia treballen per definir què s'hi pot fer i com, per facilitar que més enllà de tenir elements catalogats, s'hi pugui actuar. "No hem de caure en què no s'hi pugui fer res, perquè comporta que es degradi l'element catalogat", ha assenyalat el tinent d'alcalde.

Expropiació de tres finques per eixamplar l’avinguda Alcalde Rovira Roure

El pròxim Ple també votarà l'aprovació de la proposta d'inici del procediment d'expropiació de tres finques situades a l'avinguda Alcalde Rovira Roure, concretament als números 167, 169 i 171a, necessàries per afilerar aquest vial segons allò que marca el planejament. Aquesta actuació, que té un cost previst total de prop de 60.000 euros, està vinculada al projecte per eixamplar a quatre carrils un tram d'un quilòmetre i mig d'aquesta avinguda.

El PSC demana a Postius que renunciï a les competències sobre patrimoni

El grup del PSC ha demanat al regidor d'Urbanisme us que renunciï a les seves competències en matèria de patrimoni "si no és capaç de defensar el conjunt de béns històrics i patrimonials de la ciutat". El cap de l'oposició, Fèlix Larrosa, ha denunciat "la deixadesa de Postius per preservar el patrimoni de Lleida", després d'autoritzar un nou enderrocament, en aquest cas de les antigues naus industrials al Pla de Vilanoveta. Des del PSC han assenyalat que són d'estil noucentista i estan incloses en la proposta de Catàleg de Protecció de Béns Històrics i Patrimonials de la Ciutat, aprovat inicialment el 25 d'abril del 2018.

Okupacions il·legals a la ciutat

D'altra banda, el PSC ha preguntat al govern municipal d'ERC i Junts per la situació en què estava l'edifici del carrer Comtes d'Urgell número 23, després d'haver tingut constància d'una denúncia per un cas d'okupació il·legal. Durant la comissió el regidor socialista Jaume Sellés ha instat Postius a dur a terme "les actuacions necessàries per esclarir si els fets són certs" i, en cas afirmatiu, "prendre les accions escaients”. Sellés ha emplaçat l'equip de govern a adoptar mesures, a través de l'Empresa Municipal d’Urbanisme (EMU), "per evitar situacions d'okupacions a pisos i immobles de titularitat municipal". "Si es donen casos d'okupacions a pisos vol dir que les propietats no estan en bon estat o que estan buits, la qual cosa és contradictori amb les necessitats habitacionals que hi ha actualment a la ciutat de Lleida", ha dit Sellés.