SEGRE

Detingudes a Lleida 33 persones per presumptes estafes bancàries amb 'phishing' i 'smishing'

La Guàrdia Civil xifra l’engany de la 'xarxa de mules’ en 1,1 milions d’euros || Els detinguts rebien comissions econòmiques a canvi de posar els seus comptes a disposició de l’activitat criminal

Un vehicle de la Guàrdia Civil.

Un vehicle de la Guàrdia Civil.SEGRE

Publicat per

Creat:

Actualitzat:

La Guàrdia Civil ha detingut a Lleida a 33 persones que presumptament formaven part d’una xarxa de mules que ha estafat 1.159.558 euros a 357 persones fent-se passar per una coneguda entitat bancària amb tècniques de 'phishing' i 'smishing'. Segons ha informat la guàrdia civil en un comunicat d’aquest divendres, el capital sostret amb aquest sistema era transferit a l’estranger o invertit en criptomonedes. Se’ls atribueixen els presumptes delictes d’estafa, falsejament d’identitat, blanqueig de capitals i pertinença a grup criminal i les diligències es troben a disposició del Jutjat d’Instrucció número 2 d’Elx (Alacant).

Entre les 33 persones detingudes –d’entre 19 i 46 anys– hi ha 28 homes i cinc dones de diferents nacionalitats, i també figura el presumpte captador del grup, i no es descarten noves detencions.

Dels 357 perjudicats per tot el territori espanyol, 30 pertanyen a la província d’Alacant i 64 a Astúries i la resta són d’Albacete, Almería Badajoz Barcelona, Burgos, Càceres, Castelló, Ciudad Real, Conca, Osca, Gijón, Guadalajara, Granada, Jaén, Madrid, Màlaga, Múrcia, Navarra, Santander, Segòvia, Sòria, Tarragona, Tenerife, Terol, València, Valladolid, Vigo i Saragossa.

OPERACIÓ 'NIVLALUTE'

L’operació, batejada com a 'Nivlalute', va començar a mitjans d’octubre de l’any passat, quan un veí de Santa Pola va posar una denúncia per una estafa d’11.648,79 euros del seu compte bancari. Els agents van esbrinar que no es tractava d’un cas aïllat en comprovar que "un important entramat criminal enviava de forma massiva correus electrònics i missatges als comptes de correu o números de telèfon dels seus objectius, fent-se passar per la seua entitat bancària", en els quals suposadament els advertia que el seu compte havia estat bloquejat.

En l’elaboració dels missatges fraudulents, els presumptes autors feien servir la identitat corporativa de l’entitat bancària per la que es feien passar, utilitzant el logotip de la marca, i cuidant el text.

La Guàrdia Civil sosté que una vegada que les víctimes "picaven l’ham, els capitostos es feien amb la informació necessària per accedir als seus comptes, des de les quals transferien grans quantitats a una significativa xarxa de mules, assentada a Lleida", que rebien comissions econòmiques a canvi de posar els seus comptes a disposició de l’activitat criminal.

tracking