PARTITS JUNTS PER CATALUNYA
Postius tindrà la diputada al Parlament Cristina Casol i l'activista trans Pérez-Pallarès com a rivals per ser alcaldable a Lleida
Aquesta es presenta a les primàries a la capital, com també l'activista trans Sílvia Pérez-Pallarès || Ara han d'obtenir els avals d'almenys el 20% d'associats
Les primàries de Junts per Catalunya per elegir el seu alcaldable a Lleida tindran tres candidats. L’actual primer tinent d’alcalde i número u el 2015 i el 2019, Toni Postius, tindrà com a rivals l’activista trans Sílvia Pérez-Pallarès (el nom artístic del qual és Sílvia Sicore), i la que es perfila com la seua gran contrincant, la diputada al Parlament Cristina Casol, que va ser l’última a presentar-se abans que ahir acabés el termini. Els candidats tindran una setmana per obtenir els avals del 20% dels associats. Si almenys dos ho aconsegueixen, hi haurà una altra setmana de campanya abans de la votació.
Toni Postius, que afronta una competència que semblava improbable fa unes setmanes, va manifestar que “poder confrontar diferents models de ciutat enriqueix i enforteix el partit”. Va afirmar que “fa tres anys vam iniciar un canvi històric a la ciutat”, va assenyalar que en el govern ha impulsat “grans projectes de ciutat” com el polígon de Torreblanca o la nova estació de busos, i va recordar que en les dos anteriors eleccions sempre ha millorat resultats i que en les últimes Junts va quedar a 2.000 vots de ser la primera força.
Per la seua part, Casol va indicar que ha fet el pas perquè “penso que puc ser una bona alternativa, Lleida té un potencial tremend i el model que hi ha ara no és el que es mereix”, en una crítica implícita a Postius. Va assenyalar que malgrat que formalment és veïna de Bellpuig, d’on és el seu marit, “soc filla de Lleida, he estudiat i treballat a Lleida i dormo a Lleida de dilluns a divendres”. Casol va afegir que lidera el corrent socialdemòcrata de Junts i que nombrosos veïns i associats la van animar a presentar-se. Pérez-Pallarès, que a priori amb prou feines sembla tenir possibilitats, va dir que “no vaig contra ningú”, que forma part d’un corrent que creu que cal fer alguns canvis i no va descartar arribar a un acord amb algun dels seus rivals.