Suport gairebé unànime del ple de la Paeria de Lleida a la candidatura olímpica del Pirineu

El ple de la Paeria va mostrar el seu suport a la candidatura Pirineus-Barcelona als Jocs Olímpics d’Hivern 2030 al rebutjar una moció que en demanava la retirada o que el referèndum que farà la Generalitat es faci a totes les comarques del Pirineu. Va rebre el vot en contra de tots els grups tret del Comú, que ho va fer a favor. La va presentar l’Ateneu Popular La Baula juntament amb una desena d’entitats i partits i la va defensar l’exedil i exdiputat al Parlament per la CUP Pau Juvillà.

Aquest va assegurar que la candidatura “no respon a les necessitats del Pirineu ni del país” i que la seua elaboració està sent “opaca”, alhora que contradiu diversos informes tècnics de la Generaltiat sobre els efectes del canvi climàtic. “El territori necessita inversions, però no es poden condicionar als Jocs, això és un xantatge”, va lamentar. Per la seua part, el regidor d’Esports, Ignasi Amor (ERC), va defensar la candidatura “sempre que el territori així ho vulgui”, posant èmfasi que el projecte “serà sostenible”.

Un to similar va emprar l’edil socialista Jackson Quiñónez, que va recordar que “més de 100 alcaldes del territori recolzen una candidatura que serà un impuls a l’economia de Lleida”. El tinent d’alcalde Paco Cerdà (Junts) va dir que servirà per “reequilibrar millor el país” i l’edil del PP Maria Antònia Maller hi veu “una oportunitat única per promocionar el Pirineu”. Al seu torn, l’edil de Cs Maria Burrel i la no adscrita Ángeles Ribes van defensar que propiciarà establir sinergies amb altres territoris i que més del 60% de la població del Pirineu recolza la candidatura. L’únic grup que va recolzar la moció va ser el Comú, el portaveu del qual, Sergi Talamonte, va dir que “la candidatura està tocada de mort i ja no se la creuen ni els seus propis impulsors”.

Polèmica pel nomenament d’un càrrec de confiança de Junts

Tota l’oposició va criticar ahir el nomenament de Gemma Caballol com a coordinadora tècnica de l’àrea de Participació, ja que aquesta assumirà nominalment el càrrec però continuarà sent càrrec de confiança de l’àrea d’Urbanisme. Una cosa que tant PSC com PP i Comú veuen “legal, però reprovable i poc ètic” i aquest últim grup està estudiant portar el cas a l’Oficina Antifrau de Catalunya. S’ha de recordar que totes dos regidories estan en mans de Junts i que el càrrec estava vacant des del febrer, quan va ser cessat Francesc Mòdol. El primer tinent d’alcalde (Junts), Toni Postius, va respondre que el seu nomenament ajudarà a tirar endavant els últims projectes del mandat.

Llum verda a una moció per frenar l’okupació d’habitatges

El ple municipal també va aprovar sis de les set propostes que va presentar el grup municipal del PSC per frenar “l’ocupació il·legal i conflictiva d’habitatges a Lleida”. Entre aquestes mesures figuren la d’instar la Generalitat a fer una reforma legal per “garantir i donar cobertura a l’actuació policial per a desocupacions d’immobles ocupats il·legalment”, així com crear uns jutjats especials per a delictes d’ocupació a les demarcacions amb més casos, tipificar especialment aquests delictes i, a més, que els cossos policials duguin a terme un pla especial per acabar amb les màfies especialitzades en okupació d’habitatges.

Els grups que van recolzar la majoria dels punts van ser el PSC, Junts, el Partit Popular i els tres regidors no adscrits, mentre que ERC i el Comú només van donar suport a dos dels set punts de la moció.

D’altra banda, també es va aprovar per unanimitat i sense debat la moció del Comú que demanava una sèrie de mesures per millorar el Centre Històric a nivell de seguretat, urbanisme, civisme i mobilitat, i la celebració d’un ple extraordinari per escoltar el que proposen per al barri tots els grups i entitats.

En un altre ordre de coses, el ple també va donar llum verda a demanar fons europeus per a la rehabilitació de 2.500 habitatges en onze zones on viuen 6.000 veïns, així com la cessió d’un local del carrer Companyia a l’escola Cervantes i l’expropiació de part de tres habitatges per poder desdoblar l’avinguda Alcalde Rovira Roure.