ESNOTICIA
El Govern al·lega davant del TSJC que és “impossible” acatar el 25% de castellà
El Govern va al·legar ahir davant del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) que el seu nou “marc legal” li impedeix acatar la sentència que obliga a impartir almenys un 25% de classes en castellà. Així mateix, Educació va enviar ahir instruccions a tots els centres perquè revisin que el seu projecte lingüístic s'adapta al nou decret.
La Generalitat va reclamar ahir al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) que declari la “impossibilitat legal” d’aplicar la sentència que imposa un 25% de castellà a les escoles, ja que el decret que va aprovar dilluns suposa un nou “marc legal” que n’impedeix l’execució. A l’escrit que el gabinet jurídic del Govern va remetre al tribunal, el dia que expirava el termini per acatar la sentència, argumenta que la nova normativa de la Generalitat, que no fixa percentatges per a l’ensenyament de les llengües oficials, és “incompatible” amb la part dispositiva de la sentència que obliga a garantir que l’ús del català o del castellà no sigui inferior al 25% de les hores lectives.
Així mateix, remarca que per “assegurar la millor efectivitat” de la sentència “el que és procedent” és que s’“ordeni” als centres públics i privats sostinguts amb fons públics de Catalunya que revisin els seus projectes lingüístics per adaptar-los al nou decret. En aquest sentit, escoles i instituts van rebre ahir les instruccions i un qüestionari de set preguntes (vegeu la informació lateral) a través del qual poden verificar si el seu projecte s’adequa a la normativa actual. Tenen trenta dies per respondre’l, amb l’assessorament de la inspecció educativa, i si alguna resposta no és afirmativa, hauran de retocar el projecte el curs vinent, que finalment ha de ser validat per Educació.
El conseller Josep Gonzàlez-Cambray va remarcar que amb aquest decret han creat “un escut legal i jurídic” per als centres i va insistir que el departament assumeix la responsabilitat sobre la legalitat dels projectes lingüístics. Va deixar clar que aquests s’han de complir a les aules i els docents no poden optar per una llengua diferent de la que s’explicita en els projectes. “Un mestre o professor no pot elegir en quina llengua imparteix la classe”, va subratllar.
Cambray va defensar que “no hi ha manera més democràtica” d’actuar que legislar per protegir els centres i que el Parlament convalidi la normativa. Va afegir que han buscat el màxim consens polític i social i que “allunyem els tribunals de les nostres escoles”.
Els centres confien en els seus plans lingüístics
Directors de centres consultats per aquest diari esperen no haver de canviar gaire els seus projectes lingüístics i estan a l’expectativa de veure si el nou decret els proporcionarà cobertura jurídica total, com assegura Educació.
Per la seua part, el PSC-Units va avisar que “qualsevol instrucció que no doni seguretat i certeses als centres educatius no és una bona instrucció” i veu “subterfugis per esquivar” la sentència del 25%. Els comuns avalaran el decret i creuen que “no té sentit” que el PSC-Units no ho faci, mentre la CUP considera que el Govern “executa la sentència” amb les instruccions que ahir va enviar als centres. El Partit Popular va acusar la Generalitat de “prevaricació” i va anunciar que recorreran el decret davant del Tribunal Constitucional, igual que Vox.
I Cs va afirmar que portarà Cambray davant de la Fiscalia. La portaveu del Govern central, Isabel Rodríguez, va dir que “totes les administracions hem de complir els mandats dels jutges”, va assenyalar, encara que va remarcar el “compromís” de “posar en relleu totes les llengües oficials de l’Estat”. Per la seua part, la Plataforma per la Llengua i els sindicats USTEC, Intersindical i SEPC van reclamar davant del TSJC que s’anul·li la sentència al·legant que el president de la sala contenciosa-administrativa del TSJC, formada per 25 magistrats, va decidir que ell mateix formaria part dels cinc magistrats del tribunal que va acordar la sentència.
El qüestionari
- El projecte lingüístic preveu que el català, com a llengua pròpia de Catalunya, és la normalment empleada com a llengua vehicular i d’aprenentatge?
- Preveu que el català és la llengua d’ús normal en l’acollida de l’alumnat nouvingut?
- Preveu un ús curricular i educatiu tant del català com del castellà?
- Incorpora criteris exclusivament pedagògics i des d’un abordatge global, integrador i de transversalitat curricular per determinar la presència i el tractament de les llengües oficials?
- Té en compte el diagnòstic de la realitat sociolingüística del centre?
- Té en compte els resultats de les proves i avaluacions periòdiques, tant internes com externes, en les diferents etapes educatives?
- Evita la utilització de percentatges en l’ensenyament i l’ús de les llengües?
El dimecres 8 el Parlament votarà la nova llei que va quedar aturada
El ple del Parlament votarà finalment dimecres de la setmana que ve la proposició de llei d’ús i aprenentatge de les llengües oficials en l’ensenyament no universitari pactat per PSC-Units, ERC, JxCat i En Comú Podem. La tramitació va quedar aturada després que Vox, Cs i PP demanessin el pronunciament del Consell de Garanties Estatutàries. El termini per emetre el seu dictamen finalitza el dimecres 8 de juny, per la qual cosa la junta de portaveus d’ahir va decidir incloure el debat i la votació d’aquesta llei a l’ordre del dia del ple del Parlament previst per a aquell mateix dia.
Una classe del col·legi Frederic Godàs, al barri de Cappont de Lleida.
Una classe del col·legi Frederic Godàs, al barri de Cappont de Lleida.
