Els jutges dicten un 58% menys de sentències en català en vuit anys

“El català està en una situació de plena emergència”, va assenyalar la consellera de Justícia, Lourdes Ciuró, en un acte a la Seu Vella el mes d’abril passat. Aleshores presentava el nou portal jurídic català Compendium.cat davant de la necessitat d’incrementar l’ús d’aquesta llengua en els tribunals. Les estadístiques són clares i mostren un clar retrocés en l’ús del català als jutjats.

Segons les dades de la conselleria, en els últims vuit anys els jutges lleidatans han dictat un 58% menys de sentències en català, mentre que les sentències en castellà han anat en augment. Concretament, el 2013 es van redactar 3.372 sentències en català als òrgans judicials de la província de Lleida, la qual cosa representa el 30% del total de sentències. Vuit anys després, el 2021, aquesta xifra passava a representar només el 10,9% del total de sentències dels jutges lleidatans, fins a un total de 1.419.

Si s’analitzen les xifres, l’any passat es van dictar més sentències en català, però perdien pes en el conjunt de la jurisprudència redactada en els tribunals lleidatans. Si el 2021 van representar el 10,9% del total, un any abans eren l’11,4% i el 2019, abans de la pandèmia, l’11,6%. Una xifra molt llunyana a la del 2013, quan eren tres de cada deu sentències en català o el 2014, que era el 25% del total.

Malgrat aquest retrocés, Lleida és la segona província catalana amb més percentatge de sentències en català, amb Girona al capdavant, representant el 16% del total. També està per sobre de la mitjana catalana, que no arriba al 7%.Fa una setmana, el president del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, Jesús María Barrientos, va lamentar davant del Parlament que l’ús del català en l’administració de Justícia és “manifestament deficitari”. També va explicar que només en el 14% de les demandes qui les interposa marca el català com a llengua preferent per relacionar-se amb l’administració de Justícia.

Per això, va considerar que és necessària “una mentalització general de tot el sistema de col·laborar amb la Justícia” per utilitzar més el català en els tribunals. Una intervenció, tanmateix, que va recollir crítiques a Barrientos per utilitzar el castellà en el seu parlament. Val a recordar que la conselleria de Justícia ha creat beques de gairebé mil euros mensuals per potenciar que graduats en Dret catalans facin oposicions a jutges i fiscals.

Els jutges de pau van tramitar 52.802 actuacions l’any passat a LleidaEls 224 jutges de pau de les comarques lleidatanes van tramitar durant l’any passat un total de 52.802 actuacions, cosa que suposa un increment de prop del 10% respecte del 2020. Segons les dades de la conselleria de Justícia, del total d’actuacions durant l’any passat als jutjats de pau de la província, 13.004 van ser de l’àmbit civil, 10.698 de l’àmbit penal i 29.100 del Registre Civil. En les últimes setmanes Justícia està obtenint suports municipals per defensar la figura del jutjat de pau i evitar l’eliminació que pretén la llei orgànica d’eficiència organitzativa del Servei Públic de Justícia que prepara el Govern central.

Fins al 20 de juny, la consellera Lourdes Ciuró es reunirà amb jutges de pau de tot Catalunya amb l’objectiu de promoure una acció conjunta i defensar la seua continuïtat. Dimecres passat, va assenyalar que “la figura del jutge de pau no pot deixar d’existir en els municipis i a les ciutats més petites”, ja que els seus habitants “no han d’anar al poble del costat a traslladar-se 30 quilòmetres per tenir una oficina de justícia”.Segons Ciuró, els jutges i jutgesses de pau representen un valor fonamental ja que “promouen la convivència i atansen la ciutadania a la justícia”. En aquest sentit, va afirmar que la supressió d’aquesta figura representaria, a més, “un problema per al model de justícia de proximitat que defensem”.

Per aquest motiu, el departament defensa presentar mocions en els plens municipals i busca suports per a una moció parlamentària. Els jutges de pau són presents en un total de 898 dels 947 municipis catalans i són l’estructura judicial més àmplia de Catalunya.