Constaten assetjament sexual a cuidadores migrants a Lleida

Un estudi de la UdL constata assetjament sexual, a més de psicològic i vulneració de drets humans, a cuidadores migrants a Lleida, així com l’explotació laboral i el racisme que pateixen a causa de la seua situació de vulnerabilitat. Són les principals conclusions de la investigació recollida al llibre Cadenes globals de cures feminitzades a Lleida, de la professora de la UdL Mercè Espuñes, que es va presentar ahir a la Factultat de Psicologia i Treball Social. Espuñes va explicar a aquest diari que és el primer treball d’aquestes característiques que es fa a Lleida, en el qual s’ha entrevistat 16 cuidadores d’entre 21 i 56 anys procedents de diversos països.

D’aquestes, quatre han assenyalat haver patit assetjament sexual (fins i tot algun episodi d’agressió sexual), però només una va estar a punt de denunciar, encara que finalment no ho va fer per por. “Es troben en una situació d’extrema vulnerabilitat, la majoria en situació irregular al país, i tenen por de denunciar-ho. Cada vegada hi ha més dones que arriben soles, sobretot de països llatinoamericans”, va assenyalar Espuñes.

El treball inclou un informe de la professora de la Universitat de Barcelona Sílvia Bofill, en el qual va col·laborar Espuñes, que d’una mostra de 525 treballadores de la llar d’origen estranger el 2019, l’11% havien patit assetjament sexual l’últim any, mentre que un 35% deia haver-lo patit durant la seua vida laboral. A l’informe de la UdL, es constaten comportaments verbals i no verbals de naturalesa sexual, per tal d’atemptar contra la seua dignitat, que creen “un entorn intimidatori, hostil, degradant, humiliant o ofensiu”. Així mateix, Espuñes assenyala que a l’informe es constata també que aquestes dones treballen en situació d’esclavitud, amb jornades de fins a 15 hores al dia, de vegades sense contracte, amb salaris baixos i en el cas de les que estan internes als habitatges on treballen, sense un altre domicili al qual poder anar en el seu dia lliure.

“La societat necessita aquestes dones per cobrir un espai al món laboral que ha quedat lliure però no se les valora”, va denunciar. En aquest sentit, va assenyalar que pateixen una triple discriminació per ser dones, pobres i pel color de la pell. “El primer pas és donar a conèixer aquestes condicions i reclamar responsabilitat a l’administració, a la llei i a la societat per respectar els drets d’aquestes dones, que cada cop són més”, va defensar.

Una altra de les mesures és la necessitat de millorar l’atenció a la Dependència, amb ajuts que arriben tard, i amb un augment de les llars unipersonals en una societat cada vegada més envellida.