«Volem que l'Arnau tingui la tecnologia més moderna»

Quin és el calendari de les obres de bloc quirúrgic i la previsió per al nou edifici previst, així com el seu cost?

És imprescindible definir el pla director d’espais de la regió sanitària i de l’Arnau, però volem anar més enllà. Ja tenim en marxa les obres del bloc quirúrgic i el calendari es complirà en funció de les dificultats tècniques que pugui trobar la constructora. No obstant, de moment totes les fases es van complint i es preveu que les obres estiguin acabades a finals del 2025. Sobre el nou edifici, que es construirà al costat del polivalent, és un projecte molt important per a Lleida i no només per a l’Arnau. Ja hi ha un avantprojecte i una línia d’estudi per al seu finançament. L’edifici estaria a punt per funcionar a finals del 2023 gràcies als fons europeus, però aquest punt encara està per definir. Serà una construcció sòlida i estable, però no serà d’arquitectura clàssica. El cost serà d’uns 25 milions d’euros i tindrà una superfície de 15.000 m², però encara es troba en fase de tràmits.

Llavors, les consultes externes es concentraran entre aquest nou edifici i el polivalent?

El nou està pensat majoritàriament per a consultes i també ens servirà per buidar el contingut del polivalent i adaptar-lo a les necessitats que tenim ara, ja que té una estructura que no s’adapta al que necessitem, com espais més a mida per a consultes. Una vegada adequats els dos equipaments, l’activitat de consultes estarà concentrada bàsicament en aquests dos edificis, així com l’hospital de dia.

Continua vigent el pla de reformar totes les plantes de l’hospital Arnau?

Ara hem aconseguit un PET-TAC i l’hem d’instal·lar, i cal fer una reforma al soterrani de Radiologia i traslladar màquines com les de TAC, ressonància i càmeres. El PET-TAC era molt esperat a Lleida i s’afegeix a les obres del bloc quirúrgic. Això implica desplaçar molta gent i són dos obres que ocupen espai.

El projecte del PET-TAC és molt positiu perquè hem aconseguit que no sigui una incorporació a finals del 2023, sinó que hi ha un compromís de l’ICS que el dia 22 de juny ja en tindrem un de portàtil, que té plenes garanties i totes les cobertures sanitàries i de seguretat. Farà els PET-TAC de la regió sanitària fins que el nostre estigui operatiu. Es tracta d’una gran notícia perquè implica que la gent que anava a Barcelona a fer-se la prova ja no hi haurà d’anar a partir del 22 de juny.

A Lleida es generen una mitjana d’uns 2.000 PET-TAC a l’any. Hi ha prop de tres-cents pacients que, per raons concretes, encara hauran de traslladar-se fins que no tinguem el fix, però les 1.700 proves restants les farem aquí. És l’eina imprescindible per al diagnòstic i seguiment dels tumors, perquè mostra l’activitat metabòlica d’una lesió. No hi ha comitè de tumors que pugui treballar sense PET-TAC, i anar a Barcelona retardava el procés. Així, atansem el diagnòstic molt abans que arribi el nou equip. És una autèntica revolució. La reforma de les plantes segueix endavant. Les anirem fent una a una tenint-ne sempre una de reserva. No serà a curt termini, dependrà del cronograma i del finançament.

Preveuen potenciar que els hospitals de la província comparteixin metges?

La visió de l’equip directiu és molt clara. Lleida treballa amb dos grans hospitals [l’Arnau i el Santa Maria] units per una aliança estratègica, i han de tenir una visió territorial. El model és el que hem creat amb una UCI territorial, que no només ha unificat les de l’Arnau i el Santa Maria, sinó que inclou un model telemàtic amb suport als hospitals de la Seu, Tremp i Aran. És el model de gestió que pretenem.

Per exemple, a Nefrologia, es presta l’assistència a l’Arnau i el Santa Maria, però els professionals es desplacen a l’hospital del Pallars per fer diàlisi, consultes i hospitalitzacions. És una mostra de la unitat territorial pel que fa a serveis. El Pirineu forma part de la nostra estructura sanitària i cal donar la mateixa cobertura als seus ciutadans que a algú que viu a Mollerussa, per exemple.En un futur, tindrem un model de servei integrat.

Derivaran activitat a la privada per reduir llistes d’espera?

Pel que fa a l’activitat quirúrgica, treballem matí i tarda i estem reduint les llistes d’espera de forma ràpida. En les proves diagnòstiques el problema era principalment en electromiogrames i ecografies. Hi havia manca de neurofisiòlegs i hem creat un equip compartit entre l’Arnau, el Santa Maria i el Vall d’Hebron, per la qual cosa aviat es reduirà el temps de demora. I amb les ecografies farem el mateix, compartir professionals, perquè és millor ajudar que competir.

Pel que ha dit, sembla clar que una prioritat és que Lleida assumeixi la màxima activitat per no enviar pacients a Barcelona.

Hem sortit d’una pandèmia i els professionals estan cansats, però veig la gent il·lusionada a crear un gran hospital per a Lleida. Està cada vegada més convençuda del model territorial d’atenció a la salut i també que el Pirineu no és un lloc aliè. Hem de pensar en clau territorial.

El nou equip directiu vol que tot allò que cobreix les necessitats de mig milió de persones es faci on viu la gent i que només s’hagi de derivar a Barcelona allò que és exclusivament poc freqüent. Però tota la resta es pot fer aquí a Lleida. Hem portat dos robots Da Vinci, braços robòtics per a cirurgia de genoll, el PET-TAC, noves ressonàncies i un Loop-X, entre altres equipaments. Intentem que l’hospital sigui atractiu i tingui la tecnologia més moderna que utilitza qualsevol hospital de Barcelona perquè els professionals vulguin venir i que la gent d’aquí senti que rep una atenció del mateix nivell de qualitat que en un altre lloc.