Pla de la UdL per reduir un 25% el seu consum energètic en dos anys

La Universitat de Lleida (UdL) vol reduir el seu consum energètic almenys un 25% en dos anys, per fer front tant a l’encariment de l’electricitat, el gas natural i el petroli com per l’augment del consum de les instal·lacions universitàries, ja que la superfície construïda ha crescut en gairebé 10.000 m² en 8 anys. El consell de govern va aprovar ahir un pla d’estalvi energètic que preveu invertir 600.000 euros a instal·lar més plaques fotovoltaiques, sensors lluminosos en punts estratègics, substituir bombetes convencionals per leds i optimitzar els sistemes de climatització. També preveu ajustar horaris d’obertura i d’il·luminació d’espais com biblioteques i sales d’estudi, i divulgar entre la comunitat universitària missatges de sensibilització sobre l’emergència energètica.

“Moltes accions tindran èxit si els usuaris s’impliquen de forma activa”, va afirmar el vicerector d’Infraestructures, Narciso Pastor. D’altra banda, el consell va aprovar la liquidació del pressupost de la UdL del 2021, que va tancar “de forma equilibrada”, va indicar la gerència. Els ingressos van ser de 98,9 milions, davant dels 93,7 del 2020, i obligacions per un import de 93,3 milions (91,7 el 2020).

El romanent de tresoreria va ser de 122.001 euros, mentre que l’any anterior va ser 22.980. El gerent, Ramon Saladrigues, va indicar que la liquidació preveu ingressos procedents dels fons europeus Next Generation, que va començar a rebre el 2021 i executarà aquest exercici i els següents. Així mateix, els ingressos per matrícules de grau, màster i doctorat van ser un 10% inferiors per la reducció dels preus públics.

En canvi, les transferències corrents rebudes van augmentar un 6% i un 53% les transferències de capital, per la major captació de fons per a investigació.Respecte a les despeses, la partida de personal va ser la que més es va incrementar, en 1,7 milions, i va arribar al 73,6% del total. El gerent va assenyalar també que “la recuperació gradual de l’activitat presencial després d’un 2020 amb docència virtual va fer que les compres de béns i serveis augmentessin un 16%”. Va dir que el pla de reequilibri pressupostari i l’esforç de la comunitat universitària han donat “bons resultats”, però va assenyalar que la situació econòmica “no és encara la desitjable”, ja que el pressupost del 2021 es va reduir en 3,2 milions.

“El finançament universitari s’ha d’incrementar perquè la UdL pugui prestar la docència, investigació i transferència amb qualitat”, va apuntar.

Catalunya, amb el segon menor finançament per estudiant

Catalunya és la segona comunitat autònoma (al davant de Madrid) amb menor finançament públic per estudiant, amb 5.306 euros, i la tercera en relació amb el PIB, amb un 0,38 per cent, segons un informe de l’Observatori del Sistema Universitari, amb dades del curs 2019-2020.En canvi, és l’autonomia en la qual les universitats ingressen més per les matrícules dels estudiants: 2.196 per alumne davant dels 1.840 de Madrid i els 1.234 de la mitjana espanyola. Afegeix que les taxes “continuen sent altes malgrat les baixades” decretades.

Aprovat el text de la nova llei universitària, en vigor el 2023

El Govern central va aprovar ahir el text de la nova llei orgànica del Sistema Universitari (LOSU), que deroga l’aprovada fa dos dècades per José María Aznar i que busca posar remei a l’infrafinançament de les universitats des de la crisi del 2008 i el deteriorament de les condicions de treball de les seues plantilles. Anirà la setmana vinent al Congrés i es preveu que entri en vigor el primer semestre del 2023. Obligarà que els contractes temporals no superin el 8%, davant del 40% que permet la legislació vigent, i ordena a les universitats dedicar almenys un 5% dels seus diners a investigació pròpia.

Reconeix per primera vegada als estudiants el dret de vaga sense que la no-assistència a classe o examen impliqui una sanció. Preveu formació mitjançant micrograus i altres programes de curta durada.