Plagues més controlades

Les queixes per la presència de rates i també escarabats a la via pública es van convertir en habituals durant els mesos posteriors al confinament inicial per la pandèmia a la primavera de l’any 2020, arribant a xifres mai vistes a la ciutat. No obstant, dos anys després, la situació ha canviat i els avisos han minvat. Un fet que la Paeria atribueix tant perquè els ciutadans han recuperat plenament l’activitat al carrer com a la tasca dels seus equips de prevenció i control de plagues, àmbit en què el consistori ha invertit 104.000 euros aquest any, una xifra rècord.

I una mostra d’aquest treball és que els avisos dels ciutadans per escarabats, rates, coloms i mosquits s’han reduït a gairebé un quart dels que hi va haver de mitjana l’any passat. No obstant, el cap de servei de serveis urbans de la Paeria, Jordi Domingo, llança un avís relacionat amb el canvi climàtic: “Si les temperatures continuen pujant, l’aparició de plagues i espècies invasores serà més freqüent i inevitable, i els ajuntaments per desgràcia tenim recursos limitats per fer-hi front.” Sobre quines tècniques utilitza l’ajuntament per controlar les plagues, Domingo explica que per a escarabats i rates només hi ha un mètode: verí al subsol. “Fem revisions periòdiques del clavegueram i utilitzem una espècie d’hams químics que les enverinen, alhora que es bloquegen accessos o entrades i sortides a la superfície.” Domingo destaca que “moltes rates i escarabats surten a la superfície quan ja estan enverinades, motiu pel qual de vegades apareixen mortes a la via pública”.

El cap municipal de serveis urbans afegeix que “durant el confinament les rates campaven al seu aire pel carrer, però després d’un any recuperant el treball perdut han tornat al clavegueram”.Pel que fa als coloms, Domingo assenyala que Lleida és “un lloc perfecte perquè proliferin, ja que tenim hiverns cada vegada més càlids, hi ha aliment en abundància i molts llocs en els quals poden niar, com teulades o edificis buits”. El mètode més eficaç per evitar un augment de la seua població és capturar-los mitjançant gàbies, de les quals la Paeria en té una trentena, però Jordi Domingo destaca que “els coloms no són els que generen més molèsties, sinó les tórtores, molt difícils de capturar i nien als arbres, i també hem detectat algunes cotorres per la zona de l’Horta, la qual cosa és perillosa perquè danyen els cultius”.Quant als mosquits, tant el comú com el tigre es reprodueixen en qualsevol lloc que tingui dos dits d’aigua estancada i cada exemplar pot pondre entre 50 i 200 larves. El seu control està en mans de l’empresa Arimat SL, els operaris de la qual recorren periòdicament estanys, embornals i zones humides a la recerca de larves entre els mesos de maig i setembre.

Quan les detecten mitjançant un control, aboquen un líquid a l’aigua que conté un bacteri totalment natural que només ataca i destrueix les larves i és innocu per a la resta d’elements del medi. És l’única manera efectiva de controlar-ne la població perquè no compensa fer fumigacions massives per matar els exemplars adults.