Els millors lleidatans de la selectivitat, 10 anys després

Els alumnes més brillants de Lleida en la selectivitat de fa una dècada són ara adults que es dediquen, més o menys, a allò amb què somiaven. Adrià Pon va aconseguir un 9,35 en la fase general, la nota més alta de les comarques de Lleida de l’any 2012. Aleshores va declarar que volia estudiar Enginyeria Aeronàutica a la Universitat Politècnica de Catalunya, a Terrassa.

I així ho va fer. Helena Cobos va obtenir la segona millor qualificació, un 9,25, i ha estudiat Educació Primària a la Universitat de Lleida, tal com va dir fa deu anys. Aquell mateix any hi va haver un altre estudiant amb un 9,25, Àxel Curcó, de l’institut d’Alcarràs, que volia cursar Filologia Anglesa a la UdL, amb el qual aquest diari no ha pogut contactar.

Adrià Pon explica que després d’acabar la carrera (confessa que amb notes no tan altes) va cursar un doble màster de dos anys, el segon dels quals a la Cranfield University, a Anglaterra. “El màster estava especialitzat en aeroports. A l’acabar, vaig trobar feina en una consultoria de Londres que fa projectes de disseny i construcció d’aeroports.

Vaig ser-hi des del setembre del 2018 fins a l’octubre de l’any passat”, relata. Ara treballa a Barcelona, en una altra consultoria que també es dedica al disseny d’aeroports. Detalla que el grau se centra més en “avions, satèl·lits i coets”, i el màster que va cursar, en aeroports.

“I per al treball m’he quedat amb el màster”, apunta. No obstant, reconeix que no va escollir la carrera d’Enginyeria Aeronàutica per vocació, sinó “per triar alguna cosa”. “Però m’ha sortit bé.

La feina m’agrada i vaig fent. Però llavors podia haver estudiat qualsevol cosa, no tenia preferències”, assenyala. De fet, apunta que actualment li agraden més les econòmiques, però no preveu canviar de sector, malgrat que no descarta apuntar-se a algun Master Bussines Administration (MBA).

Recomana als alumnes que s’inscriguin preferentment en carreres “que tinguin sortides”.Helena Cobos no ha exercit de moment com a mestra de Primària, per a la qual cosa es va formar, però sí que s’ha dedicat a la docència. Després d’acabar el grau a la UdL va marxar de voluntària quatre mesos al Nepal i dos a Cambodja i al tornar es va mudar a Tolosa, on en va treballar dos com a professora d’anglès a l’ESO i Batxillerat. Després va tornar a fer les maletes i durant sis mesos va viatjar per diferents països de Sud-amèrica fent voluntariat, fins que va haver de tornar per l’esclat de la pandèmia de Covid.

El 2020 va tornar al mateix institut de Tolosa i també es va inscriure a l’escola de doctorat de la UdL. L’octubre del 2021 es va traslladar a Brussel·les, ja que va guanyar una beca d’un programa de pràctiques a la Comissió Europea. El cap de setmana passat ja va tornar a Tolosa i es dedicarà a acabar el doctorat, malgrat que espera combinar-lo amb fer classes, perquè assegura que aquest any que s’ha dedicat a tasques més administratives ha “trobat molt a faltar” la docència i això “confirma que vaig elegir bé fa deu anys”.