Aprenentatge amè d'idiomes

L’Escola Oficial d’Idiomes (EOI) va iniciar els seus cursos d’idiomes d’estiu aquest dilluns passat. En total, més de cent alumnes es reparteixen en grups d’un màxim de vint, en els quals durant dos setmanes aprendran anglès, francès, alemany o xinès. Els cursos, tots de 40 hores i amb certificació oficial, són d’iniciació a la llengua.

Tot i així, d’anglès s’ofereixen des del nivell bàsic A2 fins a l’intermedi B2, i hi ha un grup per a joves de 14 a 16 anys que és el que més èxit té. En general, la majoria d’alumnes tenen entre 14 i 18 anys, encara que n’hi ha de totes les edats. El més veterà és l’Antonio, un professor d’universitat de 69 anys que ha decidit continuar la seua formació en anglès durant el mes de juliol.

A causa de la pandèmia, el 2020 l’EOI no va poder organitzar cap curs d’estiu. L’any passat sí que es van poder fer, però amb mascaretes i les distàncies de seguretat molt marcades. De fet, van haver de confinar tot un grup per un positiu.

Aquest estiu, en canvi, el final de les restriccions han permès fer les classes amb més normalitat, amb la cara descoberta i potenciant la interacció i sociabilització entre alumnes. De fet, els professors comenten que a les seues classes volen impulsar el diàleg mitjançant exercicis grupals i aprendre d’una forma més lúdica i distesa que en els cursos ordinaris, que s’ofereixen durant l’any acadèmic i són de 130 hores.La directora del centre, Judit Bòria, destaca que al juliol proven de fer cursos menys exigents. “Fem sortides, exercicis i diferents activitats amb les quals durant quatre hores al dia es diverteixen i n’aprenen alhora”, afegeix.

A més, constaten que durant les vacances la majoria de gent necessita abaixar el ritme, sobretot els joves que estudien la resta de l’any. Tanmateix, encara que la pressió sobre els estudiants sigui menor, també es reforcen la gramàtica, el vocabulari i aquells aspectes acadèmics necessaris per poder dominar bé l’idioma. No obstant, tenen en compte que en molts casos cal començar a ensenyar-lo de zero.

En el cas de la llengua xinesa, gairebé tots els estudiants ja tenien alguna noció de l’idioma, però això no és habitual en altres aules, com la d’alemany o francès.