Condemnats per estafar més de 300.000 euros en targetes a Lleida

La Sala d’Apel·lacions de l’Audiència Nacional ha condemnat una xarxa de ciberdelinqüents especialitzada en estafes per internet que actuava des de Lleida, que va fer centenars d’operacions fraudulentes. Tanmateix, ha rebaixat considerablement les penes que va fixar la sala penal de l’Audiència Nacional (com ja va avançar SEGRE) a l’estimar el recurs presentat pels acusats, que havien estat condemnats, entre altres delictes, per falsificació de targetes. En aquest sentit, ara es determina que “no s’ha pogut acreditar que hagin utilitzat targetes falses [suports plàstics] en les quals s’hagin incorporat dades bancàries que hagin estat obtingudes mitjançant engany als seus titulars a través del mètode denominat phishing, sinó únicament que, manualment i a través de terminals de punt de venda (TPV) s’han utilitzat dades bancàries reals alienes (...)”.

D’aquesta manera, se’ls condemna per un delicte d’estafa i no pels de falsificació de targetes i ús de targetes falsificades. Els dos líders de la xarxa hauran de complir sengles penes de cinc anys de presó i no els vuit anys i deu mesos de presó a què van ser condemnats inicialment. Tres persones més han estat condemnades a penes menors.

A més, hauran d’indemnitzar entitats com el Banc Sabadell, Abanca, Servicios Financieros Carrefour i BBVA. A les tres primeres se’ls fixarà la quantitat en execució de sentència mentre que per al BBVA la quantitat se situa en uns 300.000 euros. La xarxa va fer “una multitud d’operacions fraudulentes” com transferències, compres i càrrecs.

Mitjançant un TPV de l’empresa Agrogrosu, amb domicili social a la partida Torres de Sanui, es van realitzar 71 operacions autoritzades per un import de 260.983 euros i van ser denegades 138 operacions per un valor total de 540.839 euros. Aquesta empresa “havia estat constituïda amb l’única finalitat de fer ús del terminal TPV sense comptar amb activitat real” Van utilitzar dades de targetes bancàries de 13 països diferents

? La informació sobre les targetes utilitzades havia estat obtinguda fraudulentament a través del sistema conegut com a carding, que consisteix que els delinqüents s’apoderen de números de targetes bancàries i realitzen petites compres per evitar ser descoberts. Es van utilitzar targetes de 13 països, com Noruega, els Estats Units o els Emirats Àrabs.

Per ocultar l’origen fraudulent transferien els diners ràpidament a altres comptes.L’any passat es van registrar més de 48.000 denúncies per estafes a internet a tot Catalunya. Més de vuit de cada deu estafes que es denuncien es cometen a través d’internet. A les comarques lleidatanes, els casos coneguts per estafes van tornar a registrar un augment el 2021, concretament d’un 6%, fins a 3.824 denúncies.