ESNOTICIA
La falta de personal en l'hostaleria va a més després de l'impacte de la pandèmia
Pèrdues per la pandèmia, augment dels costos i falta de personal. Els bars i restaurants de Lleida pateixen una tempesta perfecta que a més posa en perill el relleu generacional dels seus negocis. No obstant, la comunitat xinesa està assumint part d'aquest relleu i a la capital ja regenten al voltant d'un terç dels bars.
Vista general de tres bars del carrer Balmes de Lleida, una de les zones de més ambient de la ciutat, regentats per ciutadans xinesos.
L’hostaleria va ser durant els moments més durs de la pandèmia un dels sectors més perjudicats per les restriccions i la seua situació no ha millorat gaire els últims mesos. I és que després de gairebé dos anys tancant i obrint de forma intermitent i carregant-se molts negocis, ara s’hi suma l’encariment dels subministraments i treballadors per fer front a la demanda i garantir un relleu generacional. Una veritable “tempesta perfecta”, segons la Federació d’Hostaleria i els sindicats, que reconeixen que per posar remei a aquesta situació s’han d’aplicar canvis com ara donar millors condicions laborals i professionalitzar els seus llocs de treball. Unes mesures que, admeten, potser arriben tard, però són més necessàries per rellançar el sector.
Mentrestant, la comunitat xinesa és l’única que de moment manté la seua aposta per aquest sector i actualment els seus membres ja gestionen aproximadament més d’un terç dels bars de Lleida ciutat.
El secretari general de la Federació d’Hostaleria, Ramon Solsona, reconeix que “hi ha problemes per trobar personal per als bars i restaurants”. Un fet que atribueix que “a causa de la inestabilitat que va generar al nostre sector la pandèmia, molts hotelers, cuiners i cambrers van provar sort en altres oficis en els quals potser cobraven menys, però tenien millors condicions laborals i dies lliures i han preferit aquesta estabilitat que tornar a posar-se darrere de la barra, encara que això impliqui guanyar menys perquè, en definitiva, tenen més temps lliure”.
Per aquesy motiu, Solsona considera que “això no se soluciona pagant més, sinó oferint millors condicions laborals, però fa falta més personal, és el peix que es mossega la cua i considerem que per remeiar-ho s’ha de professionalitzar el nostre sector i fer veure que no tothom pot portar un negoci com el nostre”.
Una opinió que també comparteix el coordinador de l’àrea de serveis de CCOO a Lleida, José Manuel Romero, que afegeix que “ara es prima més el confort i tenir dies lliures, però siguem sincers, un empresari de l’hostaleria ha de dedicar moltes hores al seu negoci perquè prosperi, però això no treu que hi hagi contractes i condicions abusives en alguns negocis”. Romero afegeix que aquesta falta de treballadors provoca “la sobreexplotació dels que segueixen amb torns interminables” i que “paguem els plats trencats per no haver fet les coses bé des d’un principi. Encara estem a temps de professionalitzar el nostre sector, fer-lo més atractiu i oferir millors condicions laborals, només així podrem recuperar-nos”.La seua homòloga d’UGT, Carme Valls, comparteix l’opinió que “molts treballadors de l’hostaleria se’n van anar a altres sectors per guanyar en estabilitat, condicions laborals i diesfestius i és normal que no vulguin tornar”.
També assenyala que els joves “no volen viure per treballar, volen disfrutar de la vida encara que sigui cobrant menys, i hem de prioritzar que els nostres treballadors estiguin bé, se sentin útils i tinguin vida més enllà del seu treball”. En aquest sentit, advoca al seu torn per “professionalitzar els nostres llocs de treball i millorar les seues condicions salarials i laborals, així com no eternitzar les categories dels treballadors, perquè no pot ser que algú estigui 20 anys com a ajudant de cambrer o de cuina, i ho plantejarem en la pròxima negociació del conveni laboral”.Pel que fa a l’augment de bars i restaurants regentats per ciutadans xinesos, Solsona reconeix que “ja no hi ha el boom de fa uns anys, però són una part indispensable del nostre sector i han agafat les regnes de negocis els amos dels quals s’anaven a jubilar, protagonitzant una mena de relleu generacional”. Per la seua part, Romero recalca que “abans només contractaven altres ciutadans xinesos, però que això ara ha canviat i ocupen gent d’aquí i ens consta que, en general, ofereixen bones condicions i les compleixen, encara que ells facin després jornades interminables”.
Finalment, Valls comparteix que “ajuden a solucionar el dèficit de relleu generacional perquè avui dia gairebé ningú vol heretar un bar o restaurant pel treball que comporta, i ho fan mantenint l’essència dels antics propietaris”.D’altra banda, el president de l’Associació de Paisans Xinesos a Lleida, Guofeng Ding, no va voler fer declaracions. L’entitat compta amb 500 socis i la majoria regenten bars i restaurants.
