PAERIA POLÍTICA
Llum verda del ple de la Paeria de Lleida per municipalitzar la zona blava i millorar el baixador de busos
Aprova el reglament i la memòria per gestionar de forma directa l'aparcament regulat i la grua || Paeria i Generalitat invertiran 250.000 euros a l'antiga estació situada al carrer Saracíbar
El ple de la Paeria va donar llum verda ahir als dos primers passos per municipalitzar la gestió de la zona blava i de grua aprovant el reglament regulador d’aquest servei així com la memòria justificativa d’aquesta decisió, que si tot va segons el que està previst es materialitzarà a començaments del 2023, amb el suport de tots els grups tret de Cs, que es va abstenir, i els edils no adscrits Ribes i Córdoba, que hi van votar en contra. Va ser un dels punts més destacats de la sessió, que va durar cinc hores i va ser l’últim abans de l’inici de les vacances i que l’ajuntament entri en “serveis mínims” fins al 21 d’agost. També es va aprovar i per unanimitat el conveni entre Paeria i Generalitat per destinar 250.000 euros a millorar la il·luminació i instal·lacions de la vella estació de busos del carrer Saracíbar, convertit en un baixador al març.
El regidor de Transició Ecològica i president de l’Empresa Municipal d’Urbanisme (EMU), Jaume Rutllant (ERC), va dir sobre la municipalització de la zona blava que “es gestionarà a través de l’EMU, però per a això s’han de fer uns passos previs com l’aprovació d’aquests documents, ja que és un procés complex, i la junta de govern local tindrà la potestat de decidir quan es farà exactament el canvi de gestió”. Per la seua part, el portaveu del PSC, Jaume Sellés, es va mostrar a favor de la municipalització, però va dir que “s’està allargant massa i demanem que es treballi amb màxima agilitat, ja que tenim la sensació que l’empresa està desinvertint en els parquímetres de la ciutat i el servei de grua es pot col·lapsar”. Al seu torn, el seu homòleg del Comú, Sergi Talamonte, va lloar les “evidents millores” de la gestió directa en lloc de la privatització i que a Lleida “sumem dècades amb aquesta pràctica que ens ha portat a una situació de ruïna”.
Val a recordar que des de la seua creació el 1984 la zona blava i el servei de grua sempre les han gestionat concessionàries.Quant al conveni per millorar l’estat de la vella terminal d’autobusos del carrer Saracíbar, ara convertida en baixador, es va votar d’urgència i no es va entrar a fons en els detalls. No obstant, aquest diari ha pogut saber que durarà fins al març del 2023 i la Generalitat aportarà 200.000 euros i la Paeria, 50.000, per fer “una sèrie d’actuacions puntuals i urgents perquè es pugui prestar un servei eficient”. Els diners que aporten la Generalitat es destinaran a pintar la façana i l’interior del recinte, la neteja i instal·lació elèctrica, la senyalització de les andanes, el tancament de la zona de taquilles, desembussar el clavegueram i ampliar les voreres de sortida de la plaça Espanya.
Per la seua part, la Paeria s’encarregarà del manteniment, neteja i conservació de l’equipament.
La previsió del govern és que el servei de grua i de zona blava passi a mans municipals el 2023
L’alcalde de Sucs demana poder rebre fons europeus malgrat que les EMD no poden rebre’ls
L’alcalde de l’Entitat Municipal Descentralitzada (EMD) de Sucs, Guillem Boneu, va ser l’encarregat de presentar ahir una moció perquè la Paeria resolgui la falta de caixers automàtics a Sucs, que va ser aprovat amb el suport de tots els regidors. Durant la seua intervenció, Boneu va destacar el perill que Sucs es converteixi en una població en risc d’exclusió financer al no disposar de cap caixer automàtic, la qual cosa “és una necessitat per a tots els nostres veïns, però especialment per als de més edat, perquè és un bé necessari per a tots els ciutadans”. La moció va ser consensuada per tots els grups i aquesta reivindicació de Sucs se suma a la proposta que la Generalitat va activar fa setmanes per solucionar aquesta falta de caixers automàtics en diversos nuclis urbans.
Al seu torn, Boneu també va demanar als partits que facin “les gestions necessàries” perquè Sucs i Raimat puguin optar a rebre fons europeus, una cosa que de moment no poden fer al tenir l’estatus d’EMD, “mentre que Gimenells i el Pla de la Font, amb una població similar, sí que poden rebre’ls”, va assenyalar Boneu. Per la seua banda, el ple també va aprovar amb els vots a favor de tots els grups tret dels edils no adscrits Ribes i Córdoba la modificació de les bases d’execució del pressupost d’aquest any. Un canvi que, a efectes pràctics, comporta “mantenir una comptabilitat separada per a aquells projectes que estiguin vinculats als fons Next Generation i no hi hagi un doble finançament”, va assegurar la tinent d’alcalde d’Economia, Montse Pifarré (ERC).
El pacte contra la segregació escolar i el d’igualtat avancen
En matèria d’educació, el ple va aprovar el pacte contra la segregació escolar, que prioritza la distribució de l’alumnat en els centres per afavorir la cohesió social, així com el pla municipal de polítiques d’igualtat de gènere per al període 2022-2026. Ambdós punts van comptar amb el suport de tots els grups tret del del PP, Cs i els no adscrits. També es va avalar el nou pla de cooperació per àmplia majoria, només Ribes i Córdoba es van abstenir, així com el document únic de Protecció Civil Municipal per unanimitat.
El ple també va ratificar reduir en un cinquanta per cent el preu dels abonaments de transport, tal com va anunciar el Govern central aquesta setmana.
Les mocions del PSC i Cs prosperen i la del Comú no suma cap vot
En l’apartat de les mocions dels grups polítics, ahir van prosperar dos de les tres que es van presentar. D’una banda, la que va presentar Cs per elaborar un informe jurídic sobre si el ple té competències per elaborar un quadre de sancions per infringir les ordenances municipals es va aprovar amb 20 vots a favor i dos abstencions.
També va prosperar la del PSC, que demanava fomentar la construcció de més habitatge social i augmentar les inspeccions de pisos per avaluar el seu estat i promoure les rehabilitacions. La que no va tirar endavant va ser la del Comú, que demanava modificar i ampliar el contracte de neteja, que només va ser recolzada pels seus dos regidors.