Els hospitals de Lleida, gairebé sense llits tancats per l'augment de l'activitat

L'alta pressió assistencial a Urgències de l'Arnau amb fins un 30 per cent més de pacients diaris del que és habitual i la recuperació de l'activitat quirúrgica retardada per la pandèmia han fet que aquest estiu es tanquin menys llits que normalment. La majoria de pacients que van a Urgències són gent gran amb malalties cròniques.

Els hospitals Arnau de Vilanova i Santa Maria tancaran molts menys llits aquest estiu que en anys anteriors, quan arribaven a estar fora de servei més de 150. De moment, només està previst que durant un parell de setmanes d’agost tanqui mitja planta d’hospitalització de Traumatologia a l’Arnau, segons fonts del centre.

Això es deu, segons ha pogut saber aquest diari, a dos factors. Un és que l’hospital vol recuperar activitat retardada per la pandèmia, com operacions, cosa que ha provocat la contractació d’anestesistes d’altres hospitals (vegeu el desglossament). L’altre, l’alta pressió a Urgències, que està rebent moltes persones grans amb patologies de base que s’han contagiat de Covid (cada dia hi ha una mitjana de quatre ingressos), malalts crònics descompensats per culpa de tants dies d’altes temperatures i altres de crònics amb malalties que se’ls han agreujat.

Aquesta situació ha provocat que a Urgències cada dia hi hagi entre un 20 i 30 per cent de pacients més que habitualment, amb entre 15 i 20 usuaris esperant per ingressar, encara que normalment mai se superen les vint-i-quatre hores d’espera. A més, això s’afegeix a la dificultat de donar altes hospitalàries a pacients que estan en llista d’espera per ingressar en un centre sociosanitari o en residències.La meitat d’aquests 15 i 20 usuaris que cada dia esperen ingressar a planta acostumen a ser persones amb patologies de base, com la diabetis, que s’han descompensat per la calor i han patit una insuficiència renal. A causa que l’Atenció Primària no pot assumir el control d’aquests pacients al moment, acaben anant a Urgències.

Alguns professionals sanitaris afirmen que la pandèmia ha fet canviar la manera de treballar als CAP amb una atenció més telemàtica, però amb el mateix personal i amb un dèficit d’inversions. “Aquesta situació pot anar a pitjor”, afirmen.D’altra banda, la unitat de curta estada de catorze llits prevista a Urgències per acollir pacients en observació que havia d’obrir-se el mes de maig per evitar ingressos encara no s’ha posat en marxa davant de la falta de personal d’infermeria.

Anestesistes de Barcelona fan hores extres a l’Arnau

La gerència territorial de l’ICS (Institut Català de la Salut) necessita especialistes per a l’Arnau de Vilanova i fa gairebé tres mesos buscava radiòlegs, digestòlegs, especialistes en endoscòpies digestives, pediatres i entre set i vuit anestesistes.

Tot i que ha aconseguit contractar part dels metges necessaris, el problema encara persisteix al servei d’Anestesiologia. Segons alguns professionals, aquest és “un dels problemes més greus”, ja que la seua falta afecta les operacions. Cada estiu l’activitat quirúrgica baixava, però amb les llistes d’espera pendents per la pandèmia, ara s’opera més i, com que hi ha pocs anestesistes, ja sigui per baixes o per vacances, entre altres raons, les mateixes fonts van explicar que s’estan contractant anestesistes d’hospitals de Barcelona.

Van afegir que l’import que perceben per aquestes hores extres és superior que el que cobren els mateixos especialistes de l’Arnau, la qual cosa ha generat polèmica. A més, van afirmar que als de Barcelona se’ls paga també els desplaçaments i que “se’ls fa un contracte a través de GSS, empresa que gestiona l’hospital Santa Maria”. Finalment, van denunciar que els residents assumeixen una càrrega “que no els correspon”.

Ha arribat a haver-hi fins a 80 infermeres de baixa per Covid

L’última onada de la Covid, la vuitena a Lleida, no ha tingut gaire repercussió a nivell assistencial als hospitals, però sí que van augmentar considerablement els contagis, també entre els professionals de l’hospital Arnau. Al juliol, tots els serveis han tingut algun o diversos casos entre el personal. Però el col·lectiu que s’ha infectat més de la Covid ha estat el d’infermeria.

En aquest sentit, professionals de l’hospital van afirmar que en alguna ocasió hi ha arribat a haver “fins a vuitanta baixes d’infermeres alhora”. Malgrat tot, van afirmar que els contagis van a la baixa, igual que entre la resta de la població. En l’últim balanç del departament de Salut de dimarts passat, els positius a la província van baixar per primera vegada des de principis de juny.

Més de 740 casos de verola a Barcelona

La investigadora i gerent de l’Agència de Salut Pública de Barcelona, Carme Borrell, va anunciar ahir que des del 19 de maig fins al 24 de juliol s’han confirmat a Barcelona 747 casos de verola del mico, dels 1.040 que es van notificar com a sospitosos. L’ajuntament de Barcelona va explicar en un comunicat que la major part dels afectats són homes d’entre 20 i 88 anys i en el 98 per cent dels casos el mecanisme de transmissió ha estat el contacte sexual. El departament de Salut no facilita informació sobre quants casos hi ha a Lleida. A Catalunya són 1.400 i a Espanya ja hi ha hagut dos víctimes mortals.