SEGRE

SALUT POBLACIÓ

L'esperança de vida al pla de Lleida és més baixa que la mitjana catalana

La dispersió territorial i la concentració sanitària en urbs, entre les causes

L’esperança de vida s’ha reduït 1,3 anys a Lleida en els dos pitjors anys de la Covid.

L’esperança de vida s’ha reduït 1,3 anys a Lleida en els dos pitjors anys de la Covid.EUROPA PRESS

Publicat per

Creat:

Actualitzat:

Etiquetes:

El pla de Lleida té una esperança de vida de 82,18 anys, inferior a la mitjana de Catalunya, que és de 82,71. Entre els motius, Salut destaca la dispersió territorial i la concentració de recursos sanitaris en zones urbanes com algunes de les causes. A més, la pandèmia ha accentuat la baixada d'esperança de vida a Ponent en 1,3 anys.

L’esperança de vida a la regió sanitària de Lleida és de 82,18 anys i segueix per sota de la mitjana de Catalunya, que és de 82,71. Així consta al Pla de Salut de la regió sanitària de Lleida 2021-2025, elaborat pel departament de Salut, que es fixa com a objectiu que els lleidatans augmentin l’esperança als 84,01 anys el 2025. Segons assenyala aquest informe, entre els trets de per què Lleida té una esperança de vida lleugerament inferior a la catalana es troben la dispersió territorial, la concentració de la majoria dels recursos sanitaris a les zones urbanes, la desigualtat econòmica i el sobreenvelliment. A les sis comarques del pla l’esperança de vida de les dones és de 85,2 anys mentre que la dels homes és de 79,5 anys, i destaca que la població del Pla d’Urgell i la Noguera té una esperança de vida més alta que la de l’Urgell.

Així mateix, el pla assenyala que “el sobreenvelliment pondera en les persones de més de 85 anys i és més alt a Lleida (19,8 per cent de la població) que a Catalunya (19,1 per cent)”.A més, les zones amb la població més dispersa, rurals i aïllades, com la Granadella i Ponts, són les que continuen acumulant els percentatges més elevats d’envelliment; i Agramunt, la Granadella o Cervera, de sobreenvelliment. En canvi, les zones amb un grau d’urbanització més elevat (situat al voltant de l’eix de l’autovia A-2 i de la ciutat de Lleida) són les que mostren uns percentatges més baixos de població envellida.Finalment, Salut destaca que la pandèmia de la Covid ha accentuat la baixada d’esperança de vida en 1,3 anys a Lleida i en 1,7 anys a Catalunya. El virus explica el 12% de les defuncions a Lleida, que a Catalunya van ser el 20%.

El 2019, els lleidatans vivien fins als 83,48 anys, mentre que la població catalana ho feia fins als 84,01 anys.D’altra banda, les dades provisionals del 2020 del Registre de mortalitat mostren, tant a Catalunya com a Lleida, que les malalties de l’aparell circulatori són la primera causa de mort en les dones i els tumors ho són en els homes.

L’Arnau, amb 19 pacients per la Covid en planta i dos a l’UCI

La incidència de la Covid a Lleida i en la resta del territori català i espanyol continua baixant i, ahir, el departament de Salut va notificar 506 casos al pla detectats en l’última setmana (-38%) i 73 a l’Alt Pirineu (-60%), mentre que a Catalunya van ser 5.607 (-34%). Per la seua banda, l’hospital Arnau de Vilanova tenia ahir 19 pacients (-5) en planta i dos a l’UCI per la Covid, mentre que Salut va registrar un tercer crític a la regió sanitària de Lleida, la mateixa xifra que la setmana anterior.

A Catalunya, Salut va declarar 1.024 hospitalitzats amb el virus en l’última setmana (-265) i 33 a l’UCI a causa de la Covid (-9). El nombre de morts amb coronavirus dels últims set dies va ser de 93, 2 a Ponent. D’altra banda, el ministeri de Sanitat va informar d’un descens dels ingressats a Espanya d’un 22,8% durant l’última setmana, un 9% menys a l’UCI, cosa que confirma la tendència decreixent.

La ciutat de Lleida, sense un espai per a formació i vacunacions

La ciutat de Lleida s’ha quedat, de moment, sense un Espai Salut, un local on es preveia desenvolupar activitats relacionades amb la salut comunitària, com l’atenció sanitària, amb una aula d’educació sanitària en la població, espais de vacunació, sales polivalents, espais de formació a professionals, serveis i un magatzem. El contracte per adjudicar-lo ha quedat desert. L’Institut Català de la Salut (ICS) va treure a licitació l’arrendament d’un local per portar a terme aquestes actuacions per 45.012 euros, IVA inclòs, i només hi va haver un aspirant, però l’empresa licitadora no va presentar l’oferta tècnica subjecta a criteris de judici de valor, i per tant, no va donar compliment als requeriments tècnics mínims exigits.

La idea era mantenir un espai de vacunació, que segueix a l’avinguda de les Garrigues, donar més espai als CAP i resituar serveis del CUAP de Prat de la Riba.

tracking