SEGRE

BALANÇ ATENCIÓ SANITÀRIA

Gairebé la meitat de visites als CAP del pla i el Pirineu, per telèfon i internet

S'han disparat arran de la Covid en detriment de les consultes presencials

La sala d’espera del CAP Onze de Setembre el mes de juliol passat.

La sala d’espera del CAP Onze de Setembre el mes de juliol passat.SEGRE

detail.info.publicated

Creat:

Actualitzat:

Etiquetes:

Gairebé la meitat de les visites als ambulatoris de Lleida ja són per telèfon i internet, amb 1,8 milions davant les 2,2 de presencials, ja que la Covid ha accelerat el procés per accedir al sistema sanitari per via telemàtica fàcilment. Així, ja no cal anar a un CAP per buscar els resultats d'analítiques o renovar les receptes.

Gairebé la meitat dels més de quatre milions de visites registrades el 2021 als Centres d’Atenció Primària (CAP) de les regions sanitàries de Lleida i de l’Alt Pirineu i Aran van ser per telèfon i internet –a través de La Meva Salut o correu electrònic–, segons consta a les memòries de les dos. A més, les visites totals han augmentat en més d’un milió respecte a l’any anterior a la pandèmia, ja que el 2019 n’hi va haver 3,134 milions.

Les telemàtiques es van disparar arran de les restriccions per la Covid, que va provocar un fre a les presencials i, alhora, va generar que hi hagués més consultes pels contagis d’aquest virus. Així doncs, el 2021 hi va haver 4,145 milions de visites als ambulatoris, de les quals 2,2 milions van ser presencials i 1,896 milions per telèfon i internet (1,2 milions i 681.000, respectivament). En paral·lel, hi va haver 140.000 visites a domicili.Segons va destacar la directora del CAP de Tremp, Teresa Montanuy, “La Meva Salut ha millorat molt l’accessibilitat i és més senzilla i ràpida que abans de la pandèmia”.

De fet, a Ponent, el 2019 només 10.408 persones estaven donades d’alta a la plataforma i l’any passat eren més de 125.000. “Abans de la Covid s’havia d’anar presencialment a l’ambulatori a recollir els resultats d’unes anàlisis o a anar a renovar les receptes”, va apuntar Montanuy, que va afegir que “ara el metge pot enviar-te els resultats analítics i la valoració per l’eConsulta i també et pot renovar la recepta sense la necessitat d’utilitzar un paper, ja que queda registrat a la targeta sanitària, amb la qual s’ha d’anar a una farmàcia”. A més, va dir que recomanen als joves amb alguna patologia que estudiaran fora que es donin d’alta a La Meva Salut perquè el seguiment sigui més fàcil.D’altra banda, va destacar que fins als 80 anys, els usuaris “utilitzen bastant bé la comunicació per via telemàtica i en el cas dels més grans, ho fan els seus fills”.

Tot i així, va recalcar que la gent gran necessita un seguiment presencial més habitual perquè tenen més patologies, però va deixar clar que a nivell general “el nombre de visites online mai superarà les presencials, perquè el factor humà és molt important”.

Millora del sistema informàtic dels ambulatoris i hospitals

Els hospitals i CAP públics i concertats de Catalunya compten amb diferents sistemes informàtics i no tots estan interconnectats. Durant anys, s’ha intentat compensar amb la història clínica compartida, però ja s’ha quedat antiquada i és necessari modernitzar el sistema, que té més de vint anys i mai ha arribat a funcionar al cent per cent.

Encara hi ha centres sanitaris, sobretot de proves radiològiques, que no hi poden accedir i, per tant, és el pacient el que ha de portar els resultats al metge. Per aquesta raó, és necessari modernitzar-lo, fer-lo més àgil i que s’adapti a les necessitats actuals. S’ha començat a realitzar a l’Atenció Primària.

Segons Òscar Solans, del departament de Salut, la idea és “poder agrupar la informació en el procés clínic del pacient” a través d’un sistema més modern. Els canvis s’aniran introduint progressivament fins que més endavant arribi als hospitals.

El 3,3% de la població té dificultats per pagar fàrmacs

L’ONG Banc Farmacèutic alerta que hi ha “molta més demanda” de persones que no poden pagar els medicaments o tenen dificultats per fer-ho, sobretot per les conseqüències de la pandèmia i la inflació.

Calcula que és el 3,3 per cent de la població a Espanya. “Si s’encareixen els productes bàsics com els aliments, les persones amb dificultats també en tenen més per pagar els medicaments”, va assenyalar el director de l’entitat, Javier Vinzia, que va advertir de la despesa en medicaments en la salut mental i de la pobresa menstrual.

tracking