Gairebé nou denúncies al dia a Lleida per ciberdelinqüència, el doble que fa set anys

La ciberdelinqüència va trobar en la pandèmia un mitjà idoni per créixer i, malgrat remetre la crisi sanitària, aquest tipus de delictes segueixen a l’alça a causa d’un augment generalitzat de la vida virtual. Segons les dades del ministeri de l’Interior, els ciberdelictes segueixen l’alça a la província de Lleida, on s’han duplicat durant els últims set anys. El 2021, les forces i cossos de seguretat van rebre un total de 3.258 denúncies per cibercriminalitat, xifra que suposa una mitjana de gairebé 9 al dia i el doble que el 2015, el primer any del qual es disposa d’aquestes dades.

Respecte al 2020, en plena crisi sanitària, s’ha registrat un augment del 7,6%. La majoria d’aquesta mena de delictes són per estafes telemàtiques. Segons l’última memòria de la Fiscalia, l’any passat es van obrir un total de 221 diligències per delictes informàtics, dels quals 172 van ser per estafes a través de dispositius electrònics.

A l’informe del Ministeri Públic destaca que els delictes per assetjament i coaccions a través d’internet s’han disparat de forma preocupant l’últim any, amb 20 diligències el 2021, quan un any abans només n’hi va haver dos. D’altra banda, hi va haver cinc delictes per assetjament, dos més per assetjament a menors i tretze diligències per descobriment i revelació de secrets. També es van registrar quatre casos de pornografia infantil.

La interacció creixent a través de la xarxa per a qualsevol activitat del dia a dia exposa més els usuaris a possibles delictes virtuals. En aquest sentit, Jordi Cortasa, de la Unitat Regional de Proximitat i Atenció al Ciutadà dels Mossos d’Esquadra a Lleida, destaca que “hem perdut la por en totes les edats a l’ús d’internet, per la qual cosa hem de ser molt acurats sobre què compartim o amb qui interactuem a través de la xarxa”. Després de la pandèmia, Cortasa destaca que s’ha mantingut una comunicació virtual en diferents àmbits, com les visites mèdiques, les compres o les operacions bancàries.

En els últims mesos, les estafes més detectades han estat les bancàries, els falsos enviaments de paqueteria, les compres de segona mà i les inversions en criptomonedes, així com els fraus a empreses.

“Hem d’informar-nos i vigilar què compartim a les xarxes”

Jordi Cortasa, de la Unitat Regional de Proximitat i Atenció al Ciutadà dels Mossos d’Esquadra a Lleida, recorda la importància de comprovar la seguretat de les pàgines web a l’hora de fer una compra o d’introduir dades personals, així com de buscar informació quan es desconeixen conceptes com les criptomonedes. També insta a la precaució a l’hora de compartir informació a les xarxes socials.

“Abans de fer res, hem de pensar fins a 10, per estar segurs i fugir d’aquells missatges que ens inciten amb presses, perquè és el que utilitzen els ciberdelinqüents”, assenyala. Pel que fa a les denúncies, assegura que hi ha casos en els quals costa més denunciar, com en la sextorsió, sobretot quan són homes d’una certa edat. “Hi ha molta xifra negra en aquest tipus d’estafa”, assenyala, en la qual les víctimes són extorsionades amb vídeos íntims.