TRIBUNAL SENTÈNCIA
Condemnat per no pagar la pensió de les filles malgrat tenir diners
No va abonar cap quantitat a la seua exparella en dos anys i mig || Va refusar ofertes de feina, deu més de 40.000 euros i la jutge li veu una “conducta maliciosa”
Imatge d’arxiu del jutjat Penal 3 de Lleida.
El jutjat Penal número 3 de Lleida ha condemnat un home per un delicte d’abandó de família per no pagar durant anys la pensió d’aliments de les seues filles malgrat tenir capacitat econòmica i fins i tot rebutjar ofertes de treball. La jutge el multa amb 720 euros i l’obliga a pagar a la seua exparella, representada pel lletrat Enric Rubio, de Rubio Advocats, les quantitats que no va abonar entre l’agost del 2017 i l’abril del 2022 i que ascendeixen a uns 40.000 euros. La magistrada considera provat que l’acusat “amb coneixement de l’obligació que li venia imposada per sentència d’abonar 800 euros mensuals en concepte d’aliments per a les seues filles, així com l’abonament del 50% de les despeses extraordinàries (...), tenint capacitat per a això i de forma voluntària, va deixar d’abonar-les l’agost del 2017, sense realitzar cap ingrés fins al març del 2020”.
La sentència no és ferma i ha estat recorreguda davant de l’Audiència de Lleida. En el judici, l’acusat va exposar falta de capacitat econòmica al quedar sense feina, deutes amb Hisenda i la Seguretat Social, encara que va manifestar haver rebut ofertes de treball que va rebutjar perquè el seu sou li seria embargat i no veuria els diners, segons la sentència a què ha tingut accés aquest diari. Per la seua part, la demandant va explicar que la seua exparella va reprendre els pagaments a partir del març del 2020, després de la interlocutòria de cerca i captura, amb tres pagaments per un total de 4.800 euros i posteriorment fent pagaments parcials.La jutge considera acreditada “la conducta reiteradament incomplidora, manifesta i maliciosa de l’acusat” i “el fet de no haver realitzat cap aportació a l’aliment de les seues filles que denoti mínima voluntat complidora”.
Per tot plegat, sentencia que “l’impagament de les pensions alimentàries obeeix a una voluntat incomplidora de l’acusat que, amb mitjans econòmics suficients, va deixar de pagar la pensió alimentària, mereixent per això un retret penal”.
