Tres mil lleidatans utilitzen cada dia el tren per anar a treballar o a estudiar

Més de 3.000 persones passen cada dia per l'estació de trens de Lleida i la majoria són usuàries dels regionals o de l'Avant, en molts casos per anar a treballar o a classe. Augmentar el nombre de combois i millorar-ne la comoditat i la puntualitat, així com les condicions dels abonaments en els Avant, són algunes de les demandes.

Prop de 3.000 persones utilitzen diàriament les connexions entre Lleida i Barcelona amb trens regionals, AVE i Avant, i les del tren de la Pobla, especialment entre Lleida i Balaguer. L’any passat, les línies de regionals R12, R13 i R14, que uneixen, la capital lleidatana amb Barcelona per Manresa i la costa van tenir 591.886 usuaris, i 228.000 van viatjar en trens d’alta velocitat amb origen o destinació a Lleida només en el segon semestre, la majoria en Avant.

La línia dels Ferrocarrils de la Generalitat (FGC) de la Pobla de Segur va sumar 207.367 viatgers, el 2021. En tots els casos, les dades van ser inferiors a les del 2019 pels efectes de les restriccions per la pandèmia, però aquest any es constata una recuperació en l’afluència de viatgers. De fet, 170.206 persones van agafar un tren de la línia de la Pobla de gener a agost d’aquest any, mentre que en el mateix període del 2019 no van arribar a les 160.000.

Una gran part dels usuaris són habituals, ja que agafen el tren per anar a classe o treballar. És el cas del lleidatà Carles Feixa, catedràtic d’Antropologia Social a la Universitat Pompeu Fabra (UPF), que des del 2017 va i ve regularment de Lleida a Barcelona en Avant. Abans de la pandèmia agafava el tren diàriament, però ara teletreballa dos o tres dies a la setmana i no necessita anar tant a Barcelona.

La progressiva implantació del teletreball en empreses i institucions està provocant una certa disminució en la mobilitat d’aquests viatgers, que abans es desplaçaven cada dia als seus llocs de treball però ara fan part de la jornada setmanal des de casa.Carles Feixa va ser un dels impulsors del grup de WhatsApp Avanteros pringats, en el qual actualment hi ha 110 persones. Va nàixer fa cinc anys com un canal d’informació tècnica entre usuaris, però a poc a poc es va anar convertint en un espai on exposar les seues reivindicacions. Totes les veus es van ajuntar i van acabar creant la Plataforma Usuaris Avant Catalunya, de la qual Feixa és portaveu.

D’una banda, demanen reformular el model d’abonaments per premiar els usuaris habituals. Insisteixen a mantenir l’ampliació de deu a vint dies a la targeta Plus 10, ja que molts no arriben a esgotar els deu viatges en el termini perquè teletreballen. També demanen que la targeta 10/45 no comenci a comptar des de la data de compra, sinó des del primer ús, com succeeix en la resta de títols.

D’altra banda, creuen necessari que tornin totes les freqüències que hi havia abans de la pandèmia (ara són 4 menys) i que hi hagi més trens a primera hora del matí. L’1 de setembre es va recuperar l’Avant Lleida-Barcelona que surt a les 19.23 h i el que parteix de Barcelona, a les 21.25. Tot i així, de 8.00 a 12.00 hores no n’hi ha cap que surti de Lleida.

També opinen que s’hauria de consorciar places amb els AVE com ja succeeix en altres ciutats com Girona, de manera que els abonaments Avant serveixin per pujar en uns AVE que van mig buits.Un altre lleidatà que treballarà cada dia a Barcelona en Avant és Antoni Planella. Vivia a Barcelona fins a l’arribada de la Covid, però va veure que li sortia més rendible residir a Lleida i anar en Avant cada dia que llogar una habitació a Barcelona, “i ara amb els descomptes que han tret em surt encara més rendible”, assegura. Opina que els problemes amb el servei es van accentuar arran de la pandèmia, quan van canviar alguns models de trens per altres d’una qualitat molt menor que “vibren tant que no pots ni treballar, els dies de molta pluja es cola aigua entre els vagons i a l’hivern hi ha viatges en què ens gelem de fred”.

No obstant, a Planella anar i tornar cada dia en Avant li ha servit per conèixer altres lleidatans en la seua mateixa situació, com Carles Feixa, amb qui han fet pinya per fer sentir les seues queixes. “Haurien de donar un servei de qualitat, perquè l’alternativa és el cotxe o un rodalies tercermundista que tarda tres hores a arribar”, va concloure Planella.Les reclamacions dels usuaris d’Avant s’uneixen a les de viatgers dels regionals, que asseguren que el sacseig constant dels trens els impedeix treballar o descansar. Molts també critiquen les poques freqüències de la línia R12 per Manresa, amb només tres trens al dia per sentit.

El 2018, CCOO va presentar un projecte de Rodalies de Lleida que va ser aprovat per unanimitat per la Paeria i la Diputació. Hi manifesten la necessitat d’incrementar el servei en totes les línies, així com reduir entre 5 i 7 minuts el temps de viatge a la de Manresa i establir diversos punts d’actuació en infraestructures, com per exemple l’eliminació de passos a nivell en nuclis urbans de més de 5.000 habitants.

Més de 2.500 lleidatans amb abonaments gratuïts

Cada vegada són més els usuaris habituals de Renfe que s’estan beneficiant dels abonaments gratuïts en regionals fins a final d’any i del 50% de descompte en els abonaments d’Avant.

A Lleida ja s’han expedit més de 2.500 títols gratis de regionals per a les línies R12, R13 i R14, que uneixen Lleida i Barcelona, per Manresa i la costa. Només representen el 4,5% dels 56.000 que s’han atorgat a tot Catalunya, entre altres coses perquè Lleida no disposa d’un servei de Rodalies. A Girona ja s’han adquirit més de 18.200 abonaments gratuïts (32,5%), a Tarragona 18.100 (32,3%) i a Barcelona 17.200 (30,7%).

A més, 1.900 viatgers han obtingut títols a la meitat de preu per al servei d’Avant.Renfe ha emès més de 335.000 abonaments gratuïts per viatjar amb els serveis de Rodalies des del 24 d’agost, dels quals 280.000 corresponen a Rodalies de Barcelona, i la resta, als trens regionals. En total, l’any passat gairebé 600.000 viatgers van utilitzar les línies regionals amb origen o destinació a Lleida. La demanda va ser un 25% menor que el 2019 però un 26% més alta que el 2020, de manera que es constata la recuperació de l’afluència a nivells d’abans de la pandèmia del coronavirus.