Rebutgen extradir una lleidatana maltractada que va fugir amb la filla

La Policia Nacional va detenir al febrer una veïna de Lleida maltractada buscada per l’Argentina per sostracció de menors després que s’escapés fa 19 anys amb la seua filla de tot just quatre anys, com ja va informar aquest diari. Sobre ella pesava una ordre de detenció internacional per extradir-la a aquest país que el bufet lleidatà Betriu Advocats ha aconseguit deixar sense efecte. L’Audiència Nacional va acordar la setmana passada “no accedir a l’extradició de la dona”, la qual cosa al país sud-americà podia haver estat condemnat amb fins 15 anys de presó.

El tribunal al·lega que el que va fer la maltractada no és delicte a Espanya. “És molt valenta. El 2003 va fugir de l’Argentina amb la seua filla de 4 anys en un intent desesperat d’acabar amb la situació de maltractament que patia en mans de la seua exparella, que, a més, no aportava cap contribució per ajudar-la en les despeses de la nena.

Va arribar a Espanya sense cap suport i va trobar a Lleida la tranquil·litat que buscava”, comenta la seua advocada, Cristina Guilanyà. Després de ser detinguda, la dona va quedar lliure amb càrrecs i el 13 de setembre es va celebrar una vista a l’Audiència Nacional. La lletrada de la dona va basar la seua defensa en el fet que no es complia el principi de doble incriminació –perquè el tribunal pugui accedir a l’extradició, els fets objecte de la denúncia han de ser delicte en ambdós països–, i el Codi Penal vigent en el moment dels fets i en el moment en què la menor va complir els 18 anys (ja que es tracta d’un delicte continuat) no el tipificava com a delicte.

Concretament, en aquest període, fins a la modificació el 2021, es considerava sostracció “el trasllat d’un menor del seu lloc de residència sense consentiment del progenitor amb qui convisqui habitualment o les persones o institucions a les quals estigués confiada la guarda o custòdia”. En aquest cas, es va acreditar que la reclamada tenia atribuïda la guarda legalment per un jutjat de Buenos Aires i, per tant, els fets no eren delicte a Espanya. Per tot plegat, l’Audiència Nacional afirma que “el denunciant ni convivia ni tenia la guarda i custòdia de la menor i, gràcies a la conducta de la mare, només es va veure privat del dret de visites, situació davant la qual el nostre ordenament jurídic penal no preveu cap sanció, al ser un conflicte de l’ordre civil”.

Així, “els fets objecte de reclamació no serien típics conforme a l’ordenament jurídic espanyol, ja que el tipus requereix la falta de consentiment del progenitor amb qui convisqui habitualment i, si la menor convivia habitualment amb la mare, aquesta no podria ser subjecte actiu del delicte”.