Una veïna de Lleida de 76 anys en fa 3 que espera una operació

“Fa més de tres anys que espero una operació a les lumbars i gairebé un any una de cataractes.” Aquesta és la situació d’una veïna de Lleida de 76 anys, María. El seu estat amb prou feines li permet moure’s del llit perquè el pinçament de l’esquena li afecta la cama dreta. L’hospital Arnau de Vilanova li va programar l’operació, però enmig d’una de les onades de la pandèmia de la Covid l’hi van anul·lar.

“Ara tinc cita per al traumatòleg el 22 de gener vinent i no ho entenc, perquè el que l’hospital ha de fer és tornar a programar-me la intervenció”, lamenta. Tanmateix, afirma que “el pitjor per a mi és no poder veure-hi bé”. I és que al desembre sí que la van operar de cataractes d’un dels ulls a l’hospital Arnau de Vilanova i li van dir que el mes següent la intervindrien de l’altre, però encara continua esperant.

“El que em van operar el tinc entelat i hi veig borrós i amb l’altre gairebé no hi veig. Visc sola i per casa vigilo molt per no topar amb els mobles, però el més dur per a mi és no poder veure la meua família i els meus nets”, assenyala.Arran d’aquesta situació, la María va acudir dilluns passat a l’Arnau de Vilanova per presentar una queixa a la unitat d’atenció a l’usuari “tant per les demores en les operacions com pel fet de no haver-me informat durant setmanes”. Una vegada allà, la professional que la va atendre va comprovar que, efectivament, estava en llista d’espera per operar-se de les lumbars des de mitjans del 2019.

La mateixa empleada li va reconèixer que “porten una demora important per a aquest tipus de tractaments”. Però el que va provocar la indignació de la María va ser assabentar-se que només estava en llista d’espera per operar-se de cataractes des del 27 de juliol. Així constava al registre de l’hospital, i la dona repetia que “si em van operar d’un ull al desembre, per què no em van posar en llista d’espera en aquell moment per intervenir-me l’altre ull?”.

Va assegurar a la seua interlocutora que així l’hi van indicar els metges en el seu moment, però aquesta es va limitar a dir que era “el que figura al registre de l’hospital”, per afegir que “el més normal per a aquest tipus d’intervencions és tres o quatre mesos d’espera, i vostè consta que només en porta dos”. Al saber que era així, la María es va desesperar. “M’han desprogramat l’operació tres vegades i ara em diuen que he d’esperar dos mesos més, quan em toqui ja m’hauré quedat cega”, es va lamentar

Després de queixar-se a atenció a l’usuari, ha estat citada per operar-se de cataractes el dia 13

L’endemà de presentar les corresponents queixes, li van notificar que l’operarien de cataractes el 13 d’octubre. “És trist que no et facin cas fins que et queixes, no hauria de ser així, perquè el tracte dels sanitaris és exquisit, però no puc dir el mateix dels gestors de l’hospital”, va concloure la María.

L’Arnau tindrà un equipament que evitarà 2.000 derivacions

El CatSalut ha adjudicat per un total de 1.939.630 euros, IVA inclòs, a Ge Healthcare España un PET-TC per a l’hospital Arnau de Vilanova, que des de fa setmanes disposa d’un de provisional a l’espera d’aquest, però s’hauran de fer obres per instal·lar-lo. Amb aquest equipament s’evitarà que 2.000 pacients siguin derivats a Barcelona per al diagnòstic i seguiment de malalties oncològiques, neurològiques i cardiovasculars.

La prova combina les imatges de tomografia per emissió de positrons (PET) amb la tomografia computarizada (TC). Així s’aconsegueix la fusió de les imatges obtingudes amb la realització de les dos tècniques alhora. Això permet obtenir informació més precisa i un diagnòstic més exacte, ja que s’identifica l’activitat metabòlica anormal i dona diagnòstics més detallats que quan es realitzen les dos proves per separat.

Precarietat laboral del 75% d’infermeres als 4 anys de titular-se

Un estudi del Consell de Col·legis d’Infermeres de Catalunya i la Universitat de Vic conclou que el percentatge d’infermeres als centres assistencials ha disminuït en els últims deu anys. L’informe Projeccions de la població infermera en l’horitzó 2030 també assegura que la precarietat laboral de les infermeres és molt elevada i assoleix el 75% durant els quatre primers anys després d’obtenir el títol. A més, afirma que, encara que oficialment l’atur entre la professió és pràcticament inexistent, l’eventualitat provoca que moltes infermeres estiguin sense feina de forma intermitent.

Des de l’any 2010, el pes relatiu de les infermeres ha passat del 40 al 36 per cent, mentre que el de les auxiliars d’infermeria i altres tècnics ha pujat del 28% al 31% i el dels metges es manté constant entorn del 33 per cent. A Lleida, només hi ha 568 infermeres per cada 100.000 habitants, mentre que a Catalunya són 653. N’hi ha 2.500 a la província, però en caldrien mil més.