El TC avala obligar els comerços a garantir l'atenció en català

El ple del Tribunal Constitucional (TC) ha estimat parcialment el recurs d’inconstitucionalitat promogut pel Govern espanyol contra diversos articles de la llei catalana de comerç per invasió de competències de l’Estat. No obstant, avala l’obligació dels empleats dels establiments d’estar en condicions d’atendre els consumidors que s’expressin en qualsevol de les llengües oficials a Catalunya, la qual cosa representa que no poden negar-se a atendre algú que se’ls dirigeixi en català. El TC no ho ha considerat com un deure de coneixement efectiu d’una llengua determinada que recaigui directament sobre uns subjectes concrets.

El 2017, va suspendre aquest punt cautelarment. En canvi, el TC resol que la llei catalana contravé la legislació bàsica estatal sobre els horaris comercials, En concret, Catalunya limitava a un màxim de 75 hores setmanals l’obertura dels establiments, però la normativa estatal en fixa un mínim de 90. Com que aquest punt va ser suspès cautelarment el 2017, ja no s’aplicava la limitació de les 75 hores

El Tribunal va recomanar fa cinc anys que hi hagués un període de rebaixes, però ara permet alliberar-ho

Així mateix, s’ha declarat conforme a la Constitució els articles sobre els períodes de rebaixes, a l’entendre el Tribunal que contenen un criteri purament descriptiu, atès que es tracta d’una recomanació, malgrat que fa cinc anys també havia suspès cautelarment aquest apartat.A banda d’anul·lar el límit mínim establert per la normativa bàsica estatal referent al nombre d’hores setmanals d’obertura, també s’anul·len punts que regulen la introducció de restriccions d’horaris i dies d’obertura incompatibles amb la llibertat horària reconeguda per la normativa bàsica estatal; els que estableixen regles de silenci negatiu davant de la falta de resolució expressa de l’administració autonòmica quant a condició de municipi turístic, de forma contrària a la normativa bàsica estatal; l’alteració dels terminis de prescripció fixats en la llei estatal en relació amb determinades infraccions i sancions; i quan s’estableix un termini de caducitat de les declaracions de municipis d’interès turístic incompatible amb la normativa bàsica estatal.D’altra banda, per causes de connexió o de conseqüència, s’han declarat inconstitucionals les regles que limiten la vigència màxima de l’excepció aplicable als municipis turístics i pròrroga de la condició de municipi turístic.