De l'emoció a la decepció

El cinquè aniversari del referèndum de l’1-O arriba quan les principals formacions sobiranistes, ERC i JxCat, exhibeixen la seua profunda divisió sobre l’estratègia perquè Catalunya pugui aconseguir la independència o, com a mínim, votar-la en una consulta, fins al punt que la continuïtat del Govern de coalició penja d’un fil.

La lluita fratricida s’uneix a la falta d’avenços efectius, augmentant el desencant entre els independentistes que fa 5 anys van votar amb la il·lusió per bandera en una jornada que ha passat a la història com un dels episodis de més solidaritat ciutadana a Catalunya, fins i tot a Europa i, també, com una de les càrregues policials més grans contra la ciutadania des de la recuperació de la democràcia a Espanya. Ambdós extrems, demostració democràtica i envestida policial, van ser seguits per observadors internacionals.

El Tribunal Constitucional havia prohibit el referèndum com a mesura cautelar després de rebre quatre recursos en contra i dies després de la consulta va confirmar-ne la inconstitucionalitat. El Govern de Mariano Rajoy (PP) estava decidit a impedir que els catalans votessin, al contrari dels fets del 9 de novembre del 2014. Per això, la jornada no va començar a trenc d’alba, sinó molt abans.

Una xarxa de desenes de voluntaris van custodiar durant dies 13.000 urnes a Lleida que havien creuat la frontera amb França per carretera i la majoria van arribar amb precinte de color coral a les seus habilitades com a col·legis electorals. Els Mossos vigilaven els col·legis que no havien pogut clausurar mentre Policia Nacional i Guàrdia Civil es preparaven per intervenir. L’1-O es va saldar amb 123 ferits a Lleida (segons Salut) en onze càrregues a Lleida ciutat (a la Caparrella; Benestar Social; EOI; CAP de Cappont i Escola d’Adults de la Mariola), Alcarràs, Soses, Artesa de Lleida, Puigverd de Lleida, Menàrguens i Ponts.Les conseqüències de la consulta encara s’arrosseguen.

La persecució dels líders independentistes no ha tingut treva. Als quinze dies, Jordi Cuixart (Òmnium) i Jordi Sànchez (ANC) eren empresonats. També 9 membres del Govern que es van quedar, mentre que 7 se’n van anar a l’estranger. El jutge del Suprem Manuel Marchena va jutjar 12 dels dirigents i els va condemnar a entre 9 i 13 anys de presó per delictes de sedició i, en alguns casos, de malversació. Van ser indultats pel Govern de l’Estat el 2021. Tres exconsellers més van ser condemnats per desobediència.

El ‘sí’ va vèncer amb el 90% de vots a Catalunya i un 93% a Lleida

“Vol que Catalunya sigui un estat independent en forma de república?” Aquesta era la pregunta. Segons el recompte final per a tot Catalunya partint de les paperetes verificades. La participació va ser del 43,03%, amb 2.286.217 votants.

El sí va obtenir un 90,18% de vots, i el no un 7,83%. Un 1,98% van ser en blanc. A Lleida hi va haver 156.218 vots i el sí va guanyar amb un 93% al pla i al Pirineu.

Imputats 33 alcaldes lleidatans i dos d’ells condemnats

Del total de 33 alcaldes de Lleida que van ser imputats per desobediència al facilitar la votació als seus municipis, només Miquel Serra (llavors alcalde d’Alcarràs) i Bernat Solé (Agramunt) van ser condemnats. Serra, a 3 mesos d’inhabilitació per a càrrec electe i 450 € de multa. Solé, a un any d’inhabilitació i multa de 16.800 €.

Va recórrer la sentència i el Suprem decidirà el 16 de novembre.