L'estrès a Lleida va per sexes: les dones pateixen en carrers estrets i els homes en zones obertes

Les dones tendeixen a presentar més nivells d’estrès en carrers per als vianants estrets i els homes, en espais oberts. Així ho constata un estudi de la Universitat de Lleida (UdL) i l’Institut de Recerca Biomèdica de Lleida (IRBLleida) que es va portar a terme al Centre Històric i publicat a la revista Cities. La investigació analitza la sensació de por que es genera en determinades zones de la ciutat a partir de la freqüència cardíaca i les descripcions de les vivències dels participants, a través de mapes mentals i breus escrits.

Els investigadors asseguren que aquest sistema pot ajudar a identificar llocs emocionalment problemàtics per millorar el disseny dels espais públics i aconseguir ciutats més amables. En l’estudi van participar 39 dones i 31 homes d’entre 19 i 24 anys, que van fer un recorregut de 3,1 quilòmetres pel Barri Antic. Anaven abillats amb ulleres de sol equipades amb càmeres, micròfons i unitats flaix USB, també portaven un sensor de freqüència cardíaca i un telèfon intel·ligent Android preparat per a aquesta finalitat. Les dades recollides es van completar amb un qüestionari d’autoavaluació en quatre punts de la ruta: la plaça del Dipòsit, el carrer Companyia, el parc de Santa Cecília i l’Eix Comercial.

Els resultats de la investigació indiquen que les dones van tenir un estrès un 17,34 per cent més alt en tot l’itinerari. Un 20,51 per cent de dones i un 8,6 per cent dels homes el van qualificar com a “desagradable”, mentre que per a un 38,71 per cent d’aquests últims va ser “agradable”. Un 46,24 per cent va presentar valors extremament baixos de nerviosisme, davant un 22,22 per cent de dones.

Per zones concretes, el col·lectiu femení va situar el grau més alt de nerviosisme al carrer Companyia i el més baix al parc de Santa Cecília. En canvi, aquesta zona verda oberta va generar més estrès en els homes, juntament amb l’Eix Comercial

Els 70 participants portaven ulleres amb càmeres i micro, i un sensor de freqüència cardíaca

L’estudi assenyala així mateix que les dones tendeixen a expressar més fàcilment emocions com la por i la tristesa i els homes, per la seua banda, la felicitat i la ira.

Un sistema per dissenyar espais amb criteris de benestar

La investigadora de l’IRBLleida i psiquiatra de l’Hospital Santa Maria Teresa Guilera afirma que des de la pandèmia han augmentat exponencialment els atacs de pànic i la por de sortir al carrer i creu que “estudis com aquest permeten millorar el disseny d’espais públics incorporant criteris de benestar i salut mental, especialment de dones i joves”.

Montse Guerrero i Daniel Paül, investigadors del departament de Geografia i Sociologia, apunten que aquesta metodologia “es pot aplicar en múltiples contextos urbans i permet identificar espais que generen emocions negatives”. Apunten que les conclusions “han de fer reflexionar sobre l’eficàcia de les polítiques d’igualtat de gènere en relació amb la via pública” i plantegen algunes mesures com evitar construccions amb llargues parets sense obertures o espais de visibilitat limitada.