La destitució del lleidatà Estela com a cap dels Mossos indigna els agents

Josep Maria Estela i el seu número 2, Eduard Sallent, portaven mesos enfrontats i el conflicte va esclatar ahir amb la destitució del cap dels Mossos. Estela, que tornarà a Lleida per dirigir la regió policial de Ponent, de la qual ja havia estat subcap, hauria estat víctima d’una pinça de Sallent i el director general dels Mossos, Pere Ferrer, que prenien decisions al marge d’ell, segons han explicat a aquest diari fonts policials. Un dels motius de l’enfrontament ha estat l’actuació en els desnonaments, i un altre, la manera de dur a terme la feminització del cos (pel que sembla en les oposicions, totes les dones aprovaven, quatre dels sis nous alts càrrecs són dones i Rosa Bosch és la gran candidata per dirigir el cos en una reestructuració que es farà a finals d’any). Sallent, que després del cessament d’Estela és cap en funcions, ja havia estat màxim responsable del cos amb el conseller Buch, que el va nomenar en substitució d’Esquius el mateix dia que Sallent va guanyar l’oposició a comissari, la qual cosa va causar estranyesa perquè hi havia diversos comissaris que, a diferència d’ell, tenien experiència.

També va causar estranyesa el cessament de l’intendent Toni Rodríguez com a cap d’Investigació. Rodríguez va explicar que l’havien destituït després de negar-se a donar a Sallent dades d’una causa que investigava. Les fonts consultades per aquest diari van dir ahir que Estela era víctima de filtracions en la premsa en les quals se’l volia perjudicar amb mentides.

El comissari lleidatà, que en una reunió ahir a primera hora amb el conseller Elena es va negar a presentar la seua dimissió i finalment va ser cessat, va difondre a la tarda una carta de comiat dirigida als agents del cos en la qual va demanar mantenir “intactes” els valors de servei públic i fer-ho amb la “màxima i radical neutralitat política”. El que ha estat el primer lleidatà a dirigir els Mossos d’Esquadra es va mostrar “orgullós” d’haver ocupat el càrrec i va aplaudir el treball dels agents. “El cos de Mossos sou vosaltres, els que doneu el millor cada dia, els que us jugueu la vida [...]. Gràcies pel vostre compromís i professionalitat”, va concloure.

Suport unànime al lleidatà cessat per part dels seus companys

Quan el futur d’Estela encara estava en l’aire, i amb la possibilitat que Interior el destituís si no dimitia, el SICME, sindicat que representa el 90% dels comandaments dels Mossos, va sortir diumenge a la nit en defensa del comissari en cap i va advertir que no entendrien el cessament que finalment es va produir ahir. “Necessitem estabilitat i continuïtat, així com respecte a la Prefectura del cos.

No tolerem que es posi en dubte la seua professionalitat [d’Estela]”, va afirmar el sindicat. En aquesta mateixa línia es van expressar des d’Uspac, que va criticar les ingerències polítiques del Govern en els Mossos i van defensar Estela com “un policia que coneix el territori i un dels pocs comandaments que han ajudat els mossos que van abatre els terroristes en els atemptats de Barcelona i Cambrils”. Així mateix, va denunciar que “el conseller vol un cap del cos més polititzat, més obedient, a qui es pugui manipular i que no tingui criteri propi”.

Per la seua part, des de SME van valorar que “necessitem coherència i estabilitat, no canvis constants que no porten a res [...]. I mentre tot això passa, molts problemes laborals del cos continuen sense solucionar-se”.També els partits de l’oposició al Govern de la Generalitat van criticar ahir el cessament d’Estela. La portaveu del PSC, Elia Tortolero, va demanar que el conseller d’Interior “aturi aquesta manipulació, assumeixi responsabilitats polítiques i doni explicacions en seu parlamentària”.

“Les ingerències polítiques del cos de Mossos són inadmissibles i estan perjudicant la seua imatge.” Des de Junts, el seu portaveu, Josep Rius, va recriminar la “inestabilitat” i el “desprestigi” dels Mossos, que “s’està ressentint” dels “canvis dels últims dies”. “Les institucions s’han de respectar”, va concloure Rius, que va lamentar la situació “en una qüestió tan sensible com és la seguretat”.