El Tribunal Suprem obliga la Paeria a reiniciar l'expropiació del camp de l'AEM

L’expropiació efectuada per la Paeria el 2016 de les dos terceres parts del camp de l’AEM que eren de titularitat privada (l’altre terç ja era municipal) ha quedat anul·lada per una sentència del Tribunal Suprem que obliga a reiniciar el procés utilitzant un sistema de valoració diferent a l’aplicat, validat pel Jurat d’Expropiació (organisme que depèn de la Generalitat), que quantificava en 68.546 euros l’import a pagar a cadascun dels dos propietaris (137.092 euros en total). L’Alt Tribunal determina que el valor del sòl ha de calcular-se amb el “mètode de capitalització de la renda real o potencial de l’explotació esportiva” (el camp de futbol), quan la Paeria –amb l’aval de la Generalitat– ho havia fet pel sistema de capitalització de rendes partint d’un cultiu potencial de la pomera, predominant en la zona, perquè la instal·lació està ubicada en una finca rústica. Així doncs, l’expropiació efectuada per l’anterior equip de govern del PSC es converteix ara en paper mullat.

La resolució estima parcialment el recurs de cassació presentat per la propietària d’un terç de la finca i anul·la la que va dictar el març del 2021 el Tribunal Superior de Justícia. Aquesta, encara que va estimar en part els recursos dels dos amos afectats i obligava el consistori a abonar com a mínim 126.000 euros més al considerar que havia aplicat de forma indeguda la deducció d’aquesta quantitat per unes obres de millora, només retocava el sistema de valoració, però no el qüestionava.El Suprem destaca que l’expropiació afecta “un terreny situat en sòl rural destinat a la pràctica de l’activitat de futbol de formació des de fa dècades” [1971], i que aquesta activitat “no només és que hagi estat coneguda i tolerada per l’ajuntament expropiant, sinó que aquest també ha contribuït activament” al seu manteniment. Afegeix que, segons la legislació vigent, aquest ús esportiu no és incompatible amb la seua ubicació en sòl rústic.

“Per tant, res impedeix calcular el valor del sòl prenent en consideració per fer-ho l’activitat esportiva que realment s’hi desenvolupa des de fa dècades i el manteniment del qual constitueix en aquest cas, precisament, la causa expropiandi”, assenyala. Per això, ordena “la retroacció de les actuacions fins al moment previ a la determinació del preu just, perquè el Jurat d’Expropiació efectuï de nou el càlcul del valor del sòl”. Això sí, desestima la pretensió de la recurrent de fixar la valoració de la seua part en 382.937 euros.