LLEIDA
A menys diners, més infeccions
Salut constata que el nivell socioeconòmic influeix significativament en el fet que els virus respiratoris com la grip o la Covid afectin més o menys la població || L'estil de vida, l'alimentació o la prevalença d'hàbits com fumar, entre els factors que expliquen aquesta diferència
Segueixen les protestes a Urgències - Com cada dia, personal del servei d’Urgèncias de l’hospital Arnau de Vilanova va tornar a protestar ahir per exigir “unes millors condicions laborals per donar una bona assistència al pacient”. Deman ...
La incidència de les infeccions respiratòries com la grip o el refredat va ser molt reduïda durant els dos primers anys de la Covid. Ara, tanmateix, han tornat a augmentar alhora que la pandèmia ha perdut força. Sempre solen afectar la població molt més quan fa fred, però Salut ha constatat que la seua incidència, igual que la Covid, és diferent en funció del nivell socioeconòmic.
Per exemple, durant l’última onada de Covid, la classe mitjana-baixa del pla de Lleida va emmalaltir un 22 per cent més que la classe mitjana-alta. Per a Jacobo Mendioroz, subdirector general de Vigilància i Resposta a Emergències de l’Agència de Salut Pública, “es tracta d’un tema multifactorial com la salut basal, l’estil de vida i la possibilitat d’emmalaltir”. Va assenyalar que per a les persones amb un nivell socioeconòmic més baix que viuen en pisos compartits o que no poden permetre’s teletreballar i ho fan físicament, resulta més fàcil que s’infectin o propaguin el virus.
Va afegir que les que tenen una renda més baixa són més susceptibles de tenir descompensacions si pateixen diabetis, cardiopaties o hipertensió, però també ajuda que emmalalteixin més el fet que també fumen i beuen més i els seus àpats són menys saludables. Mendioroz va precisar que a nivell absolut hi ha moltes més infeccions respiratòries entre persones de classe baixa o mitjana-baixa perquè el seu nombre també és més gran, però destaca que la taxa de malalts per 100.000 habitants permet fer-ne una comparativa “més real” (vegeu el primer gràfic) i també reflecteix una diferència significativa. D’altra banda, va assenyalar que “ara ens centrem a alertar al més aviat possible si circula més d’un virus”.
Encara que va admetre que “esperem una pujada de contagis de la Covid, confiem que el seu impacte sigui menor amb la quarta dosi” de la vacuna, i va fer una crida a la “importància” de vacunar-se també de la grip. Respecte a la mascareta, va dir que “cal posar-se-la si estàs amb una persona vulnerable”.
L’esperança de vida, vinculada al nivell econòmic
Les persones amb menys recursos econòmics viuen entre tres i quatre anys menys que les més riques, segons un treball de l’Àrea d’Epidemiologia i Salut Pública del Consorci Centre d’Investigació Biomèdica en Xarxa de Sanitat, que s’ha publicat a la revista Scientific Reports.
A més a més, investigadors han desenvolupat les primeres taules de vida a Espanya per nivell socioeconòmic, que seran de gran utilitat per estudiar la supervivència de diverses malalties, com el càncer. Els autors han determinat que les dones i homes que resideixen a les zones més pobres viuen entre 3,2 i 3,8 anys menys, respectivament, que a les més riques. Per províncies s’observa que l’esperança de vida al naixement va ser més gran a la meitat nord de la Península, en els dos sexes, i a les capitals davant les zones rurals.
L’obtenció, per primera vegada a Espanya, de taules de vida per nivell socioeconòmic permetrà l’estudi de la supervivència en càncer i altres malalties cròniques amb la perspectiva de les desigualtats en salut.
