Les bones notes ajuden

Lleidatans que un dia van ser els millors de la selectivitat de la província i fins i tot de Catalunya afirmen, anys després, que els èxits acadèmics els han obert portes professionals, sobretot al principi. Creuen que l'esforç ha valgut la pena per aconseguir les seues metes, però alerten sobre no obsessionar-se amb les bones qualificacions.

Van vorejar el 10 a les proves d’accés a la universitat i en alguns casos van aconseguir fins i tot la nota més alta de selectivitat de Catalunya. Ara, anys després, una mostra dels lleidatans que en el seu moment van ser els millors de Lleida a la selectivitat expliquen com els va la vida acadèmica i/o laboral, i tots es mostren satisfets.

Això sí, pràcticament tots viuen fora de les seues poblacions natals i de la província. De fet, alguns estudien o treballen a l’estranger, on consideren que tenen més projecció i més bones condicions. En general, reconeixen que l’esforç que van fer els va permetre estudiar i dedicar-se al que en el seu dia van somiar.

Admeten que les bones notes obren portes, sobretot al principi, però remarquen que hi ha altres camins. Uns diuen que a la carrera van aprendre que no passa res si aproven amb qualificacions més baixes, mentre que altres van mantenir el seu nivell d’excel·lència amb matrícula d’honor en totes o bona part de les assignatures i fins i tot aconseguint el premi extraordinari de grau. Però, en tot cas, subratllen que la dedicació a l’estudi no s’ha de convertir de cap manera en una obsessió.Víctor Tello, psicòleg coordinador d’adults i adolescents del centre Orum, afirma que alguns adolescents pateixen pressió per obtenir una determinada nota a selectivitat.

Apunta que aquesta pressió acostuma a venir determinada per un “compendi” de factors, com el seu propi perfil perfeccionista, perquè volen agradar a tothom o perquè la família els transmet sensació de fracàs si no aconsegueixen els objectius, per exemple. Assegura que poden ser poc tolerants a la frustració i que en situacions d’estrès o en estudis universitaris en els quals s’exigeix molt, poden “explotar”. En aquest sentit, indica que la diferència entre una persona exigent que s’esforça per treure bones notes i no l’afecta en la vida quotidiana i una altra a la qual aquesta situació li pesa és “la simptomatologia”.

“Si ho fan i gaudeixen, bé. Però si comencen a tenir insomni, problemes de concentració i no troben sentit a la vida, cal modular l’autoexigència”, explica. Així mateix, afegeix que existeixen els addictes a l’estudi o a la feina que se n’adonen quan no són capaços d’adaptar-se a una situació concreta, per exemple no desconnectar durant les vacances o no poder deixar de treballar quan naix un fill i que això generi problemes de parella.En tot cas, les persones entrevistades van afirmar que actualment estan satisfetes amb els seus assoliments i la majoria destaquen que sempre han tingut facilitat per estudiar.

En aquest sentit, la investigació Integrating self-regulated learning and individual differences in the prediction of university academic achievement across a three-year-long degree, coordinada pel vicedegà de la facultat d’Educació de la UNED, Juan Carlos Pérez, constata que un 25 per cent del rendiment acadèmic a la universitat depèn de variables no intel·lectuals, com la responsabilitat o saber administrar el temps.L’estudi va consistir a avaluar una sèrie de variables psicològiques d’estudiants de la Universitat de Lleida en l’inici de la seua titulació en Educació per, posteriorment, registrar el rendiment acadèmic mesurat a través de les qualificacions d’assignatures en tres cursos. Els resultats van certificar que aproximadament el 25 per cent del nivell de qualificacions a la universitat estava relacionat amb les notes prèvies d’accés, i un altre 25 per cent es vincula a variables psicològiques no intel·lectuals, també conegudes com no cognitives o habilitats toves (soft skills). Entre les habilitats toves posseïdes a l’inici de la carrera que van mostrar tenir després més relació amb les qualificacions obtingudes posteriorment figuren la responsabilitat, el compromís i l’autoeficàcia acadèmica, així com la regulació de l’esforç i la gestió del temps i de l’entorn d’estudi.Sigui com sigui, aquests que un dia van ser (o continuen sent) estudiants excel·lents van obtenir a la selectivitat tres punts més que la mitjana de Lleida, que en l’última convocatòria va ser de 6,83 i només ha pujat mig punt en una dècada.