ESNOTICIA
La síndica de la Paeria constata que a Lleida hi ha bandes organitzades d'okupes de pisos
Les okupacions d'habitatges “en molts casos no tenen res a veure amb la necessitat, sinó amb un negoci i un drama per a la resta de veïnes i veïns”. Així ho assegura la síndica de Lleida, Dora Padial, al seu informe anual, en el qual lamenta que el sistema judicial “es mostra incapaç” de solucionar la problemàtica que generen aquestes màfies.
Una patrulla d’agents de la Unitat Ciclista de la Urbana fent una ronda de vigilància en un immoble okupat d’Alfred Perenya.
La síndica de greuges de Lleida ciutat, Dora Padial, assegura que les okupacions d’habitatges a la ciutat “en molts casos no tenen res a veure amb la necessitat, sinó amb un negoci i són un drama per a la resta de veïnes i veïns, una veritable problemàtica per a tot el país”. Així ho constata en la memòria anual que presentarà avui en el ple de l’ajuntament, en la qual remarca que “les ocupacions per bandes organitzades han estat sens dubte un repte per a l’equip de la Sindicatura”, ja que “el sistema judicial es mostra incapaç de solucionar el problema de les ocupacions per màfies”.
Una problemàtica que la síndica de greuges posa en contrast amb la falta d’habitatges socials no només a Lleida ciutat, sinó en el conjunt de l’Estat, destacant que ambdós són “problemàtiques materialment i legalment no resoltes”. Sobre les ocupacions il·legals, Padial va afegir que “cada vegada més propietaris particulars” les pateixen. En la memòria anual també detalla que el 2021 va rebre 3 queixes per ocupacions il·legals i 14 en relació amb problemes en habitatges.
Aquesta no és la primera vegada que la síndica denuncia okupacions il·legals per part de màfies. El juny de l’any passat, Padial, Paeria i Generalitat van defensar el desnonament d’una dotzena de famílies que van okupar diversos habitatges d’un bloc de pisos a la Bordeta pels problemes que generaven. La síndica va assegurar que era una “casa dels horrors”, que la conducta dels okupes era delictiva i que tenien “atemorits” la resta dels veïns. Al seu informe elogia les tres “dones valentes” que es van atrevir a denunciar aquest abús.
D’altra banda, l’alcalde, Miquel Pueyo, va assegurar ahir a l’emissora Ua1 que l’ajuntament té identificades quaranta okupacions il·legals d’habitatge i ha demanat el desallotjament en les que hi ha problemes de convivència. Va afegir que la nit de dimecres a dijous la Urbana va evitar l’okupació d’un pis del carrer Júpiter, a la Mariola.Des del març del 2021, la Paeria ha tramitat gairebé 1.500 sol·licituds de persones sense domicili fix o okupes per empadronar-se als habitatges en els quals resideixen.
Joan Carles Moreno, subinspector guàrdia urbana
- Com coneixen que un habitatge pot estar okupat? La majoria, per queixes dels veïns. El següent pas és fer la comprovació i identificar les persones que hi viuen. Després contactem amb els propietaris, que poden ser un particular, un banc o una immobiliària perquè denunciïn i iniciar el procés judicial. També s’obre un procés administratiu amb la Paeria, que valora si és habitable i si s’ha de prendre alguna mesura.
- Quins són els problemes més importants que causen? Problemes amb veïns per soroll, brutícia, insalubritat i, en molts casos, perquè tenen la llum punxada.
- Què han de fer aleshores els veïns? Aportar-nos totes les queixes, el que no s’ha de fer és enfrontar-s’hi.
- Llavors s’avisa als serveis socials? Sí. Els informem de la situació de cada cas per saber si hi ha persones vulnerables.
Vigilància periòdica als immobles on hi ha incivisme
La Guàrdia Urbana fa periòdicament patrullatge als carrers on saben que hi ha immobles okupats, especialment en aquells immobles on es registren casos d’incivisme. És el cas del número 92 d’Alfred Perenya, on han dut a terme múltiples actuacions. Així mateix, des de la Policia Local expliquen que hi ha okupes que afirmen que han pagat per accedir a la vivenda però que són reticents a donar més informació. “No volen explicar-ne cap detall, per la qual cosa ens és impossible comprovar-ho”, comenta en aquest sentit el subinspector de la Urbana, Joan Carles Moreno. Tampoc no s’han trobat amb la situació contrària. És a dir, persones que es dediquen a evitar okupacions o, fins i tot, a fer fora els okupes dels immobles.Tanmateix, el cas de Nosa Richard Omorede, el jove de Lleida de 22 anys assassinat fa un any i el cadàver del qual va ser trobat a Albesa, ha posat al descobert que sí que existeix aquesta problemàtica, per mínima que sigui. La víctima vivia d’okupa en un pis del carrer Penedès. Els vigilants del bloc li haurien pagat 4.000 euros perquè se n’anés. Segons els Mossos d’Esquadra, són els assassins.
