Aquest és el nou cicle expositiu del Centre d'Art La Panera de Lleida

El Centre d'Art La Panera de Lleida obre el darrer cicle expositiu d’aquest 2022 amb cinc propostes diferents que fan reflexionar sobre els llindars de la realitat i la virtualitat.

La primera proposta és de Mabel Palicín, 'Horitzó/Frontera', que són dos termes que apel·len a la representació del paisatge. Palacín ha explicat que es tracta d’un experiment gravat en un cotxe autònom, amb làser i càmeres, i la relació que s’estableix entre el vehicle i les nou càmeres d’intel·ligència artificial. D’aquest treball, s’exposen a la Panera tres peces: un petit cinema amb una projecció; una plaça on es projecta la mateixa projecció en 360º, i una tanca on es veu la gràfica que es va seguir per fer la gravació que es veu. 

En segon lloc, l'exposició de Mario Santamaria, 'Gàrgola', un avatar dins un metavers, el Voxels – Ethereum Virtual World, situat a tretze mil cinc-cents milions d’anys llum de la superfície d’aquest món virtual. Aquesta distància és la mateixa que separa la Terra de l’objecte lluminós més remot conegut fins ara, l’HD1, que la comunitat científica va identificar la primavera de 2022, i que no se sap si és una galàxia primerenca o un forat negre.

En tercer lloc, l'artista jaume Rocamora ha realitzar l'exposició de 'Teles e draps e vent de dalt', un conjunt de teles, draps virtuals, sobre fulls blancs de cel·lulosa que es revelen al so del vent de dalt. Teles i draps que ballen degut al temps que flueix amunt i avall entre l’espai marcat, delimitat i creat per les línies horitzontals i diagonals. El mateix autor ha expressat la seva il·lusió per exposar a Lleida, 57 anys després que ho fes la primera vegada. Hi porta 177 dibuixos, coordinats, que inclouen notes musicals i obre una finestra a veure com tot es genera, tot comença, en un full en blanc i un llapis.

En quart lloc, la Sara San gregorio, amb 'Juguetoría. A l'altura del joc', una factoria de jocs i joguines fundada per l’autora la tardor de 2020 a Medialab Prado com un laboratori de disseny i fabricació de joguines, en què juguem per dissenyar i dissenyem per jugar. En aquest cas, s’han portat les primeres peces que fan formar part del de la factoria perquè els visitants de l’espai miniPanera experimentin i, d’horitzontals, les facin créixer en vertical i es converteixin en tridimensionals.

Finalment, en darrer lloc, l'obra 'Ampo' de Martín Vilaliti. Aquest és un projecte centrat en l’estudi dels conceptes de poder i resistència, que adopta una actitud crítica davant dels discursos al voltant de la representació. A partir de la relectura d’un clàssic de la novel·la gràfica argentina de mitjan anys cinquanta, El Eternauta, traça un pont entre aquella època i l’actualitat per reflexionar sobre els espais democràtics de la imatge i qüestionar-los.Vilaliti ha explicat que el projecte té una doble formalització: una publicació que té una distribució en el context de llibreries, i una instal·lació, amb les pàgines de la publicació impresa s’expandeixen per l’espai expositiu.

A més, la setmana que ve s’han programat 3 activitats més en el marc de l’Intangible: l’òpera electroacústica en format concert, creació de Joan Bagés, que, com s'ha comentat anteriorment, tindrà lloc el dimecres 2 de novembre, a l’Auditori Municipal Enric Granados; L’activitat “una moneda mojada”, de Carlos Monleón, també dimecres, a la Panera, i el debat “Nous règims de producció d’imatges. De qui són les imatges que generem?”, amb els artistes Mabel Palacín i Mario Santamaría, i les curadores Neus Miró i Alexandra Laudo, programat per dijous, també a la Panera.