La incineració segueix a l'alça davant els enterraments i pugen els funerals laics

Prop d'un 40% dels difunts de Lleida ciutat i un 25% de tota la demarcació són incinerats en lloc de ser inhumats. Fa anys que aquest percentatge augmenta, encara que la de Lleida és, amb diferència, la província catalana on aquesta taxa és més baixa. Així mateix, comença a haver-hi una tendència a l'alça dels funerals laics.

La incineració dels difunts guanya terreny davant la inhumació i els funerals civils també ho fan enfront dels religiosos, encara que més lentament.

Aquestes són dos tendències que constaten tant funeràries de Lleida com la patronal catalana del sector, Asfuncat. El president d’aquesta entitat, Josep Maria Mons, detalla que a Catalunya les incineracions ja són majoria, amb un 52%, i creixen a un ritme sostingut. Encara que la província de Lleida figura a la cua, amb un 25% de cremacions, en dos anys s’han incrementat en 4 punts, ja que el 2019 eren el 21%.

Mons indica que la incineració surt més barata que el sepeli en un nínxol si la família no és titular de cap, però precisa que “no veiem que en la majoria dels casos el preu sigui el motiu per triar una opció o l’altra”. Entre els factors que expliquen que Lleida sigui la província amb menys incineracions (vegeu el gràfic) figuren que l’únic forn crematori disponible és el de la funerària La Lleidatana a la capital i que aquesta pràctica és més habitual en zones urbanes que a les rurals. Aquests dos fets motiven que a Lleida ciutat la taxa sigui més alta, un 39,45% l’any passat i un 36,68 per cent aquest.Gilbert Gutiérrez, gerent de Serveis Funeraris Sant Esteve de la Seu d’Urgell, confirma que les incineracions creixen, encara que “molt lentament”, i representen entre un 25% i un 30% dels seus serveis.

Responsables del tanatori L’Urgell-Tàrrega creuen que seran més habituals d’aquí a “un parell de generacions”. Precisament, a l’Urgell està previst el segon forn crematori de la província, promogut a Bellpuig per Gestió i Serveis Funeraris. L’ajuntament va convocar una consulta ciutadana per decidir si permetia la seua construcció i va guanyar el sí, amb un 58 per cent dels vots.

No obstant, les obres no podran començar fins que no s’hagin completat tots els tràmits urbanístics. A Balaguer, a l’agost va obrir un segon tanatori, a càrrec de Serveis Funeraris El Segre, firma que planeja construir un crematori al polígon, tot i que el projecte està aturat. L’empresa espera veure com va el tanatori i com evoluciona el mercat per decidir si el desencallen.Per la seua banda, la tendència a l’alça de les cerimònies civils està vinculada al fet que cada vegada més famílies volen personalitzar l’últim adeu.

Un exemple és l’opció que Serveis Funeraris Sant Esteve ofereix de crear una presentació amb fotografies del difunt per reproduir-la en un televisor durant el vetllatori, o en una pantalla de dimensions més grans si celebren una cerimònia laica de comiat. El seu gerent vaticina que aquesta mena de funerals “aniran a l’alça”, però precisa que en el seu cas ara són “tot just un 10 per cent. El president d’Asfuncat diu que “notem un augment de les cerimònies no religioses, entre altres coses perquè els serveis funeraris disposem d’espais per celebrar-les”.

“Cada vegada hi ha més famílies que opten per una cerimònia menys ritual, amb més audiovisuals i més parlaments”, afegeix, i destaca que arran de la pandèmia, quan durant un temps no va ser possible fer funerals o només podien fer-se amb molt poca gent, “les famílies donen més valor a la cerimònia de comiat”. A més, indica que hi ha una demanda creixent per retransmetre-les per streaming per a familiars i amics que no hi han pogut assistir. Precisament, la nova funerària de Balaguer ofereix serveis alternatius al ritu religiós tradicional.

Els seus gestors asseguren que un 19 per cent dels funerals a Catalunya són laics i que van a més. Dels set que han organitzat, tres han estat cerimònies personalitzades. Així mateix, sis dels set han estat incineracions.No obstant, les dades del bisbat de Lleida certifiquen que aquestes cerimònies continuen sent minoritàries, ja que el 2019 els seus rectors van oficiar 1.733 funerals i l’any passat, 1.714.

Dissenyar el propi funeral, opció que va a més

El president d’Asfuncat, Josep Maria Mons, assenyala que cada vegada hi ha més gent que va a les funeràries per organitzar el seu propi funeral, i la majoria no té cap malaltia terminal. “Diuen com ha de ser la cerimònia amb tot detall, i fins i tot paguen el contracte”, afirma. Indica que solen ser persones que han vist el problema que suposa decidir sobre aquests serveis de sobte i havent de comptar amb l’opinió de diversos familiars, i que no volen que succeeixi el mateix quan elles morin.

Els sepelis només poden celebrar-se al matí des de fa un any

Des de fa un any, el cementiri de Lleida ciutat només permet celebrar enterraments al matí. La tinenta d’alcalde responsable de Salut Pública, Montse Pifarré, va argumentar que van adoptar aquesta decisió perquè la brigada comptava amb un torn de tres treballadors al matí i un altre de tres a la tarda. No obstant, a la tarda a penes hi havia sepelis, mentre que al matí hi havia dies en què els empleats no donaven l’abast. Va indicar que per això es va decidir que només es fessin enterraments al matí i que tots els treballadors passessin a aquest torn.

“D’aquesta manera podem acollir fins a dotze sepelis al matí i els dos equips treballen amb més agilitat”, va destacar. El primer servei s’ofereix a les 9.30 hores i l’últim, entre les 13.15 i les 13.30. Va detallar que les famílies disposen d’una hora per celebrar l’enterrament, però que de vegades es retarden i se n’encavalquen dos, cosa que es pot assumir al tenir sengles equips d’empleats. Va afirmar que si alguna família vol celebrar-lo a la tarda, “es pot si hi ha una excepció justificada, però no ens hem trobat en aquesta situació”.

Els recintes destinats a difunts musulmans tot just s’utilitzen

Quan va esclatar la pandèmia de la Covid, fa més de dos anys, ajuntaments com els de Lleida, Tàrrega o Agramunt, entre d’altres, van reservar espai als cementiris per a enterraments de religió musulmana. Al de Lleida, només s’hi han enterrat tres adults i diversos fetus.

La tinenta d’alcalde de Salut Pública, Montse Pifarré, assenyala que aquesta comunitat està tornant a repatriar els difunts als països d’origen. Per la seua banda, Tàrrega no ha rebut cap sol·licitud i al cementiri d’Agramunt només s’hi ha enterrat un nadó. L’ajuntament de Lleida ha ofert ara a aquest col·lectiu una fossa on caben entre dos-cents i tres-cents cossos, però encara no ha rebut una resposta.

Pifarré vaticina que servirà “per als fills i nets” dels que ara són musulmans adults. A Bellpuig, l’ajuntament també té un projecte redactat per destinar-los un espai, però espera una reunió amb representants de les diferents comunitats islàmiques perquè hi donin el vistiplau. Segons fixa la seua religió, el cos es diposita sota terra i orientat cap a la Meca.