'Mestres' des del primer dia

El curs 2012-2013, fa deu anys, la Universitat de Lleida va implantar el grau d'Educació Primària Dual, pioner a l'Estat a formar els alumnes dos dies a la setmana en col·legis ja des de primer curs, on comparteixen aula amb un mestre que els fa de mentor. Les escoles que reben aprenents i els estudiants en pràctiques estan encantats.

Fa just una dècada, la Universitat de Lleida (UdL) va estrenar el grau d’Educació Primària Dual, pioner en tot l’Estat a oferir ja des de primer curs tres dies de formació a la setmana a la facultat i dos en un col·legi. D’aquesta manera, els alumnes del grau pràcticament des del primer dia comparteixen aula amb un docent de l’escola, que els fa de mentor i d’alguna manera ja poden sentir-se mestres.

A primer es formen els dijous i els divendres en una escola ordinària, a segon van a una Zona Escolar Rural, a tercer a un centre d’alta o màxima complexitat (els que escolaritzen molts alumnes vulnerables) i a quart ells elegeixen, explica el coordinador del grau, Jordi Coiduras. A l’estar tot el curs en una escola, adquireixen habilitats professionals que després els serviran en l’exercici de la seua feina, destaca, que complementen a la seua formació teòrica a la facultat. A més a més, estar en contacte tan aviat amb aules reals els reafirma en la seua vocació o bé els descobreix que realment no volen dedicar-se a la docència i poden reorientar la formació acadèmica i evitar frustracions.

Coiduras assegura en aquest sentit que el grau, que van estar dissenyant al costat d’Educació i amb l’assessorament d’experts del Canadà, França i Alemanya, ha despertat l’interès de centres de diferents punts de l’Estat, com el País Basc, Logronyo o Castelló.La degana de la facultat d’Educació, Maria Pau Cornadó, recorda que van pensar a crear aquest grau a partir d’un informe europeu sobre formació en alternança que posava en relleu que a les universitats faltava formació pràctica. Indica que van estar tot un any treballant en el disseny i constata l’èxit de la titulació, però confessa que la “gran decepció és que el ministeri no la reconeix com a dual perquè els alumnes no compten amb un contracte laboral”. Per la seua banda, l’inspector d’Educació Josep Serentill assenyala que van tenir “l’oportunitat d’establir un perfil de docent adequat a les necessitats de la província, que té molta escola rural i abans ningú hi anava a fer pràctiques”.

Destaca que als tribunals d’oposicions s’aprecia que aquests graduats tenen “habilitats professionals”. “Es tracta d’un model d’èxit de la formació inicial dels docents i redunda en una millor qualitat de l’educació”, subratlla. Enrique Correa Molina, de la facultat d’Educació de la Université de Sherbrooke, al Canadà, un dels assessors a l’hora de dissenyar el grau, creu que la clau és “que universitat i escola es van reconèixer mútuament com a espais de formació”, així com formar els professors que acullen els alumnes en pràctiques i els supervisors universitaris. Apunta que el futur no passa tan sols per més pràctiques sinó que siguin “de qualitat”.

“Els aprenents són un més de nosaltres, se senten importants”

Els col·legis estan encantats de rebre aprenents de mestre. Maria Castells, coordinadora de pràctiques de l’escola Alba, afirma que no només participen en les classes sinó en les reunions, activitats i sortides del centre.

“Són un més, anem a l’una”, defineix, i assegura que “tenim molta sort de comptar amb els aprenents perquè ens fan donar el millor de nosaltres mateixos”. Així mateix, apunta que els mentors d’alumnes en pràctiques “ho fem per vocació” i no perceben una retribució per això. Detalla que aquest curs l’escola Alba té assignats dinou alumnes d’Educació en pràctiques, deu d’ells de primer de la modalitat dual.

Per la seua part, les escoles rurals reivindiquen la seua importància en el projecte. Jordi Ribera, mestre de la ZER El Jonc, explica que els aprenents noten un “xoc agradable perquè venen d’escoles ordinàries i es troben amb una classe amb alumnes de tres cursos junts”, i recalca que aviat “s’integren a la vida de l’escola, se saben el nom de tots i se senten importants”. Així mateix, apunta que aprofiten que els docents en formació “tenen molta facilitat amb els temes digitals” i que la seua presència els “retroalimenta”. En aquesta ZER hi ha actualment cinc aprenents.