Salvador Illa: «No hi ha 20.000 milions de dèficit fiscal, ni de bon tros»

Són el primer partit del Parlament amb els mateixos escons i més vots que ERC, però no demanen ni eleccions ni qüestió de confiança després de quedar-se sola Esquerra en el Govern. Per què?

El que volem és que el Govern faci el treball que toca, i el més important és tenir pressupostos l’1 de gener, per això no demanem eleccions. És obvi que estem davant del Govern més dèbil de la història de l’autogovern de Catalunya, per la qual cosa ha de partir d’aquesta realitat.

Si no hi ha pressupost, s’han de convocar eleccions?

La responsabilitat és del senyor Aragonès, jo puc fer poc més que el que faig.

Pot presentar una moció de censura.

No tinc cap interès a rescatar un Govern que ha col·lapsat, sinó a ajudar i rescatar Catalunya amb el pressupost i amb altres matèries.

Si Aragonès no és capaç de governar haurem d’anar a un horitzó diferent.

Creu que si depengués d’Aragonès ja negociaria amb el PSC i que és Junqueras qui ho evita?

De vegades he vist posicions diferents, però pel que fa al Govern he d’atenir-me al que diu Aragonès, que és el president, i no dic més per no burxar cap ferida.

Considera que la trencadissa entre els partits independentistes suposa el final del procés?

No ho diria així.El moment actual exigeix buscar acords i política útil, que és constructiva, i creïble. És creïble la política del senyor Aragonès? La CUP li ha dit que no se’n fia i Junts, també. És important que quan arribem a un acord el complim.Jo faig política útil i per això estic disposat a una negociació pressupostària.

El procés no és política útil?

Vull ser respectuós. Encara hi ha a Catalunya molta gent que no sent còmoda amb com estan les coses.

Hem de treballar en el reforç de l’autogovern. No diria que el procés s’ha acabat, però sí que estem en un moment amb necessitats diferents i cal buscar acords. És molt difícil un acord amb alguns partits sobre la relació amb Espanya o Europa, però en infraestructures o política social estic disposat a arribar a acords.

En aquest context, cal reformar ja les penes per sedició?

El que diem els socialistes és de sentit comú: actualitzar el codi penal prenent en consideració el que va passar fa cinc anys i el dret comparat europeu. No és per beneficiar ningú, és de sentit comú.

Amb la llei de Política Lingüística que van pactar, la llengua castellana és o no vehicular?

Per respecte a la veritat, està clar. La llei fixa que el castellà és curricular i un dictamen del Consell de Garanties Estatutàries diu que ús curricular equival a llengua d’aprenentatge o vehicular. El català és el centre de gravetat de l’escola, però les dos són vehiculars. I qui ha de decidir en quina mesura? Els responsables de cada centre partint del seu projecte educatiu i la realitat del seu entorn.

No estem a favor de percentatges, però tampoc de confrontar decisions judicials, per la qual cosa si acaben sent fermes caldrà respectar-les.

El conseller Gonzàlez-Cambray n’ofereix una versió diferent.

Intentar fer política amb la llengua és un mal camí. Tenim la riquesa de ser una societat bilingüe i els que volen societats monolingües en un sentit o un altre s’equivoquen. Inverteix poc l’Estat a Catalunya o executa poc la inversió? El problema és més d’execució; hi ha un clar recorregut de millora. La de la Generalitat és al mateix nivell que la del Govern d’Espanya.

Hi ha qüestions com que moltes empreses s’ho pensen a l’hora de presentar-se a una licitació per l’alça de costos. D’altres com que el sistema és garantista potser en excés. I els últims anys no s’ha fet bé el treball ni en un costat ni en l’altre.

Aquí falta més lideratge del Govern. Quan els ajuntaments de Sabadell i Terrassa arriben a un pacte sobre un tram de la B-40, l’Estat diu que dona els diners a la Generalitat per fer-ho mitjançant un conveni i, hores abans de la firma, Aragonès ordena al vicepresident que no hi acudeixi perquè un representant d’ERC a Sabadell, actual conseller de Territori, no hi està d’acord. És una falta de respecte a les institucions.

O l’aeroport del Prat, que tenia una gran inversió prevista i no es va fer al no haver-hi acord aquí.

Considera que no hi ha prou motius per parlar d’un greuge territorial?

Si mirem les últimes xifres d’execució d’inversió, s’han de millorar, però el lloc d’Espanya on s’inverteix més és Catalunya. Hi ha marge de millora, però també cal dir que de vegades aquí no facilitem les coses com caldria.

Aquest estiu el llavors conseller Giró va fixar en 20.000 milions el dèficit fiscal de Catalunya.

No s’ho creu ni ell. El Govern d’Espanya va donar 30.000 milions a fons perdut a les comunitats el 2020 i el 2021, més de 5.000 per a Catalunya.

Cal revisar el sistema de finançament de les comunitats del règim comú, encara que sigui difícil. Sobre la xifra de Giró em remeto al que va dir en el seu dia el conseller Mas-Colell, que parlava d’un dèficit d’un 3 o 4% del PIB català. No són 20.000 milions, ni de bon tros.

No comparteixo la cultura de la queixa en la qual tot és culpa dels altres: ajuntaments, diputacions i Govern d’Espanya. Un ha de defensar els seus interessos, i es fa ocupant la cadira en les reunions multilaterals i utilitzant mecanismes bilaterals. Hi ha d’haver molta més autoexigència per part del Govern.